Bienni conservador i Fronte Popular: la Segona República (1933-1936)
El Bienni conservador (1933-1936)
Les eleccions de 1933 donaren el triomf a la dreta i el Govern corresponent el formà el Partit Radical, presidit per Alejandro Lerroux, que comptà amb el suport de la Confederació Espanyola de Drets Autònoms (CEDA).
El nou Govern paralitzà la majoria de les reformes anteriors. La CEDA exigí aleshores entrar al Govern. Aquest fet provocà la Revolució d'octubre de 1934, que assolí la seva major intensitat a Astúries i a Barcelona.
• A Astúries, els miners protagonitzaren una revolució social i assetjaren Oviedo durant dues setmanes. El Govern reprimí durament la revolta amb el suport de l'exèrcit d'Àfrica.
• A Barcelona, el Govern autònom proclamà la República catalana dins de la República espanyola. Un cop sufocat aquest moviment, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i es va dissoldre la Generalitat.
El descontentament de l'esquerra davant la repressió i l'empresonament de nombroses persones, els problemes econòmics i els escàndols de corrupció d'alguns polítics del Partit Radical van obligar a convocar eleccions el febrer de 1936.
L'esquerra es presentà a les eleccions unida en el Front Popular i aconseguí la victòria.
El Front Popular (febrer-juny 1936)
El nou Govern, presidit primer per Manuel Azaña i després per Santiago Casares Quiroga, decretà una amnistia per als presos polítics de la revolució de 1934 i continuà les reformes interrompudes durant el Bienni conservador.
Aquestes actuacions van provocar una creixent radicalització política.
A l'esquerra, va guanyar pes el sector radical del PSOE.
A la dreta, es va fundar Falange Espanyola, un partit ultradretà creat per José Antonio Primo de Rivera.
La violència política del moment es va manifestar en la anomenada Primavera Tràgica de 1936: una onada d'atemptats i enfrontaments al carrer entre militants falangistes, comunistes i anarquistes.
Els sectors més conservadors de l'exèrcit van decidir acabar amb la República mitjançant un cop d'Estat dirigit pel general Emilio Mola.
L'assassinat a Madrid de José Calvo Sotelo, el 13 de juliol de 1936, va proporcionar el pretext per a la insurrecció militar.