El Bienni de Dretes (1933-1935): Crisi i Conflictes
El Bienni de Dretes
Davant el descontentament dels sectors obrers i el gir ideològic de les dretes, Azaña va presentar la dimissió el juny de 1933. Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions al novembre. Durant aquest període es van crear noves organitzacions.
En les eleccions celebrades el 18/11/1933 van guanyar les dretes, fet que va comportar el desmantellament de l'obra reformista del període anterior. Les mesures d'aquest nou govern es van centrar en cinc punts:
- Devolució de la terra a la noblesa.
- Retorn a un Estat confessional (l'Església recupera el seu pes).
- Amnistia a Sanjurjo.
- Reducció en el pressupost de l'educació.
- S'atura el projecte de l'Estatut Basc.
Van haver-hi vagues i conflictes per part de les esquerres durant aquest període.
Catalunya
El govern va continuar en mans dels republicans i molt aviat es van produir enfrontaments amb el govern central. La guspira que va provocar l'enfrontament va ser el Conflicte Rabassaire.
La Unió de Rabassaires va portar l'aprovació d'una reducció del 50% de les rendes que aquests pagaven als propietaris a través de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. L'abril de 1934, el Parlament català va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que permetia als pagesos accedir a la propietat de la terra. El Tribunal de Garanties va declarar inconstitucional la llei i en va anul·lar els efectes.
L'entrada en el govern de membres de la CEDA va ser interpretada per les esquerres com un camí cap al feixisme. La reacció no es va fer esperar: per iniciativa de la UGT i sense la participació de la CNT, es van produir vagues generals a les grans ciutats que van fracassar per la manca de coordinació i l'acció del govern central. A Catalunya, després de la mort de Francesc Macià al desembre de 1933, Lluís Companys va ser escollit president de la Generalitat; Catalunya vivia en aquell moment una situació de tensió social amb dos fronts oberts.
Astúries
Els anarquistes, comunistes i socialistes, aplegats en les aliances obreres, van ocupar la conca minera i es van proveir d'armes a les casernes i a les fàbriques d'armes. 8.000 miners van ocupar Astúries, van proclamar la Revolució Socialista dels Consells Obrers i van establir una estricta organització revolucionària militar i econòmica. El moviment va ser aixafat el 17/10/1934 per l'exèrcit comandat pel general Franco.