El bienni de dretes: el triomf del Front Popular i el camí cap a la guerra
- EL BIENNI DE DRETES: EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR I EL CAMÍ CAP A LA GUERRA:
ELS FETS D'OCTUBRE:
En la mateixa època es va produir la Revolució d'Octubre. Es va paralitzar el desenvolupament de l'Estat autonòmic cosa que va provocar una radicalització dels nacionalismes català i basc.
El PSOE i la UGT van establir una estratègia que combinava la vaga general amb l'actuació armada de les milícies socialistes. La vaga va tenir molt de ressò però per falta de suport de l'exèrcit i la inhibició dels anarquistes van propiciar que l'estat “esclafés” els moviments. A Madrid i al País Basc els socialistes van provocar una insurrecció armada.
La dreta recelava cada cop més de la República i s'apropaven més a les forces armades, que eren contràries a qualsevol radicalisme social. L'esquerra va concloure que era necessari refer la unitat per derrotar les dretes, recuperar el poder i reorientar el règim cap a un punt de vista obrerista i popular. El 15 de gener de 1936 va unir-se el Front Popular. El triomf va ser pel Front Popular.
4.1 REPÚBLICA I ESTATUT
L'ESTATUT DE NÚRIA
L'Estatut va ser redactat per un total de 46 membres d'una assemblea de representants d'ajuntaments a la Vall de Núria (se li dóna el nom d'Estatut de Núria) i va ser acabat el 20 de juny de 1931. Constava d'un preàmbul i 52 articles que partia dels principis d'autodeterminació i sobirania de Catalunya. Al preàmbul es defensava l'estructura de l'estat espanyol com a federació de tots els pobles hispànics i definia a Catalunya com un estat autònom dins la República Esp.
L'Estatut d'Autonomia significava per a Catalunya un nivell d'autonomia considerable dins d'una Espanya que es volia federal, tot i que el govern no ho va acceptar mai i alguns intel·lectuals com Unamuno i Ortega y Gasset van atacar el projecte. El sentiment anticatalà es va estendre per una part de la societat espanyola i hi va haver una campanya anticatalanista al carrer i la premsa promoguda per alguns ajuntaments i entitats socials castellans. Al final l'Estatut es va haver de retallar considerablement. Després de l'intent de cop d'estat de Sanjurjo Azaña va convèncer a la majoria que calia refermar els principis republicans i aconseguir recolzament, així que es va agilitzar el procés i es va aprovar l'Estatut a les Corts espanyoles el 9 de setembre de 1932. L'estatut va acabar reduït a 18 articles i una disposició transitòria i no tenia gaire a veure amb el que el poble català havia “demanat” primer.
L'ESTATUT DE 1932
Els primers articles de l'Estatut deia que Catalunya era una regió autònoma i que el català i el castellà eren llengües oficials al territori. Concedia una sèrie de poders a la Generalitat de Catalunya i en reservava d'altres a l'Estat. Algunes competències autonòmiques eren limitades (agricultura, règim local, obres públiques internes, beneficència, sanitat i cooperatives). Hi havia àmbits dels quals la legislació pertanyia a l'Estat però eren gestionats per la Generalitat (mineria, algunes qüestions agràries, explotació forestal, aigua, caça, pesca fluvial, obres públiques generals, explotació aviació civil, radiodifusió, premsa, espectacles, seguretat social i assegurances) i sobretot l'educació: l'Estat mantindria el control dels centres existents però la Generalitat ho faria en centres nous que no serien finançats per l'Estat.
Pel que fa al dret civil català i al règim administratiu intern la Generalitat tenia tot el poder i es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya. Les competències judicials eren importants: organització de l'administració de la justícia, nomenament de jutges, magistrats i funcionaris.
Cal destacar que l'Estatut concedia pocs recursos econòmics a Catalunya, que derivaven d'una part de les contribucions directes i d'un percentatge variable d'impostos no cedits.
4.3 L'AUTONOMIA DE CATALUNYA I LA GENERALITAT DE CATALUNYA
- CONFLICTE RABASSAIRE I LA REVOLTA DEL SIS D'OCTUBRE DE 1934
L'absència de la Lliga dins el Parlament català va complicar molt l'aprovació de la Llei de Contractes de Conreu. L'abril de 1934, després de nombroses discussions, el Parlament va aprovar la Llei que garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament fixats pel govern. El partit conservador català i la institució que agrupava propietaris de terres, L'Institut Agrícola català de Sant Isidre, que estaven en desacord amb la llei, van tramitar un recurs que va anul·lar la llei davant del Tribunal de Garanties Constitucionals de l'Estat. D'aquesta manera el conflicte social es va transformar en un enfrontament polític entre institucions catalanes i el govern de la República (que va anul·lar la llei amb l'argument que només el parlament de l'Estat podia legislar sobre qüestions agràries. Al final es va arribar a un acord entre el govern central i la Generalitat (es modifica una mica la llei).
La posició de Catalunya era cada cop més radical (camperols radicalitzats). La Lliga va tornar al Parlament l'1 d'octubre.
En un context tant conflictiu es van produir els fets del Sis d'octubre, una revolta de les autoritats catalanes contra el govern dretà de la República. El 5 d'octubre es va declarar vaga general per part de la UGT, amb el suport de la Generalitat. Els anarquistes es van mantenir al marge perquè estaven enfrontats amb el govern català. El govern va encapçalar la revolta confiant en l'èxit del moviment en tot l'Estat.
El fet que la CNT no participés va deixar al govern sense suport popular. El matí del sis d'octubre forces del govern de la Generalitat van ocupar llocs estratègics a BCN i s'hi van afegir altres militars i manifestants armats. Al vespre, Companys va declarar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, amb la intenció de refermar els principis republicans, progressistes i democràtics que el govern dretà havia posat en qüestió i recuperar el principi federalista de Macià.
Tot i tenir els Mossos d'Esquadra del seu costat, Companys va demanar a l'exèrcit espanyol a CAT (amb el general Batet al capdavant) que es posés a les seves ordres. El general es va negar i va sortir amb els soldats al carrer i va reduir la revolta de manera moderada. Van ser bombardejats diverses edificacions, entre elles el CADCI i van morir independentistes. Al dia següent Companys i membres del govern es van rendir i van ser més de 3500 detinguts. Es va clausurar el Parlament i molts ajuntaments, l'Estatut va ser suspès, igual que algunes publicacions catalanes. Es va condemnar a Companys i al seu govern a 30 anys de presó.
- SUSPENSIÓ DE L'AUTONOMIA A L'INICI DE LA GUERRA
El programa del Front d'Esquerres no era revolucionari i reflectia una política de col·laboració entre burgesos progressistes, socialistes i comunistes. Tenien com a objectiu restablir el reformisme del primer bienni republicà:
- Restabliment de l'Estatut i totes les llibertats democràtiques
- Amnistia per a presos polítics
- Restabliment del govern de Companys i ajuntaments elegits al gener
- Aplicació de la Llei de Contractes de Conreu
- Reinstal·lació dels parcers desnonats després del sis d'octubre
- Readmissió d'obrers acomiadats per motius polítics durant el bienni dretà