El Bienni Negre (1933-1936): Dretes, CEDA i Radicalització
Forces Regionalistes i Nacionalistes
- A Euskadi, cal destacar el PNB (Partit Nacionalista Basc), que partint de propostes conservadores i catòliques, va anar derivant cap a posicions autonomistes i progressistes.
- A Galícia, es va desenvolupar l’ORGA (Organització Republicana Gallega Autònoma), que es va integrar dins d’Izquierda Republicana el 1936.
Els Sindicats Obrers i la seva Divisió
- La UGT (Unió General de Treballadors) tenia una gran presència al Nord d’Espanya.
- La CNT (Confederació Nacional del Treball), sindicat anarcosindicalista i partidari de la revolució social, estava dividida:
- Un sector volia posposar la revolució per recolzar la República.
- Un altre sector, apolític, era partidari de l’acció directa i de la lluita contra unes reformes que consideraven insuficients.
La CNT tenia una gran implantació a Catalunya, Andalusia i Aragó. En el seu si hi havia un grup molt violent, la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), que va protagonitzar actes de violència social, atemptats i insurreccions.
El Bienni Negre (1933-1936)
El Triomf Electoral de les Dretes a Espanya (1933)
Enmig d’un ambient social i polític molt conflictiu, es van celebrar les eleccions de 1933, que van resultar en la victòria de la dreta, especialment de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), que es va convertir en la força majoritària al Parlament, aprofitant la divisió de les forces d’esquerra.
Factors de la Derrota de l'Esquerra
La derrota de l’esquerra es va deure a diversos factors:
- Sectors descontents amb la legislació anticlerical.
- La mala conjuntura econòmica.
- El gran desgast que havia patit el govern anterior.
Els principals partits votats van ser el Partit Radical, la CEDA, el PSOE i els republicans. Només a Catalunya hi va continuar havent una majoria d’esquerres. Cal destacar que en aquestes eleccions, les dones, per fi, van poder exercir el seu dret a vot. Davant la victòria dretana, els anarquistes van plantejar insurreccions i es van produir greus disturbis en diversos llocs.
Els Governs de Dretes i la Neutralització de Reformes
Tot i la victòria de la CEDA, el president de la República va encarregar formar govern a Alejandro Lerroux (Partit Radical), que va obtenir el suport condicional de tota la dreta. Lerroux va intentar neutralitzar el reformisme esquerrà, però respectant la legalitat institucional.
Mesures Clau del Govern Lerroux
- Es va paralitzar la Llei de confessions i congregacions, permetent als col·legis religiosos continuar treballant amb normalitat.
- El govern va ajornar la reforma agrària i va retornar les terres als grans propietaris.
- Es va aprovar una Llei d’Amnistia que va alliberar el propi general Sanjurjo i altres militars implicats en el cop d’estat de 1932.
La conflictivitat social va anar en augment. També va créixer la pressió dels sectors dretans obertament antirepublicans, que acusaven el govern de Lerroux de tebior davant els desordres socials provocats per la duresa patronal i l’augment de l’atur. Aquesta situació va portar a la dimissió de Lerroux.
El 1934 es va produir una vaga general de treballadors del camp que va afectar el centre i sud peninsular. També hi va haver un conflicte amb la Generalitat de Catalunya, que havia aprovat la Llei de contractes de conreu, la qual afavoria els rabassaires enfront dels propietaris. A més, cal anotar un gir revolucionari al PSOE.
La Radicalització de la CEDA i la Crisi de Govern
L'augment de la conflictivitat va radicalitzar la CEDA, que va optar per neutralitzar completament les reformes de l’etapa anterior. Es va suspendre l’Estatut de Catalunya i es va actuar contra les conquestes socials assolides en camps com el treball, l’educació o la separació entre l’Estat i l’Església. Es va aprovar una contrareforma el 1935.
També es va actuar contra la reforma militar, situant en llocs de responsabilitat militars obertament antirepublicans, i fins i tot es va intentar canviar la Constitució.
L'Escàndol de l'Estraperlo i la Caiguda
Els escàndols de corrupció, com el cas Estraperlo (introducció de ruletes manipulades pels empresaris holandesos Strauss i Perlowitz, d’aquí el nom Stra-Perl), van arribar a involucrar el propi Lerroux.
Aquests fets van precipitar els esdeveniments. La por a un cop d’estat per part de la CEDA i les successives crisis de govern van fer que el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, dissolgués les Corts i convoqués noves eleccions el 16 de febrer de 1936, després d’un intent fallit de nomenar cap de govern a Manuel Portela.