Bienni Negre: De la Victòria Radical a la Revolució de 1934
El Bienni Conservador (1933-1935)
Victòria electoral i tensions polítiques
En les eleccions de 1933, el Partit Radical, liderat per Alejandro Lerroux, i la CEDA, amb José María Gil Robles al capdavant, van obtenir la victòria. El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va mostrar reticències a que la CEDA accedís al govern per la seva intenció de reformar la Constitució. Finalment, Lerroux va ser nomenat president del govern.
Política conservadora i reacció social
El govern de Lerroux va implementar mesures conservadores, com la devolució de terres als nobles i la llibertat de contractació, que va comportar una baixada dels sous dels treballadors. També va subvencionar l'Església i va decretar una amnistia per als presoners militars, inclòs el general Sanjurjo. La reducció del pressupost per a educació i l'aturada del procés estatutari del País Basc van provocar la reacció, de vegades violenta, de les esquerres, que van radicalitzar les seves postures.
El conflicte rabassaire a Catalunya
A Catalunya, on governava Esquerra Republicana, va sorgir el conflicte rabassaire. El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que garantia als rabassaires l'accés a la propietat de la terra que treballaven. Aquesta llei va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals, fet que va generar un enfrontament entre la Generalitat i el govern central, i entre la Lliga Regionalista i Esquerra Republicana.
Revolucions de 1934
L'entrada de la CEDA al govern va ser interpretada per l'esquerra com l'accés del feixisme al poder. La UGT i la CNT van convocar una vaga general, que va tenir especial incidència a Astúries i Catalunya.
Revolució a Astúries
A Astúries, els miners, amb el suport d'anarquistes, socialistes i comunistes, van protagonitzar una revolució social. Van ocupar pobles, van substituir ajuntaments per comitès revolucionaris i van assetjar Oviedo. La repressió del govern, liderada per Francisco Franco, va ser molt dura, amb més de 1.000 miners morts.
Proclamació de la República Catalana
A Catalunya, Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins d'una república federal espanyola. La vaga general convocada per la UGT, el PSOE i la Unió de Rabassaires no va comptar amb el suport de la CNT, fet que va limitar el seu impacte. El govern va declarar l'estat de guerra i va empresonar els líders de la revolta, inclòs Companys.
Crisi del Bienni Conservador
La CEDA va continuar augmentant la seva influència en el govern, fins al punt que Gil Robles va ser nomenat ministre de la Guerra i Franco, cap de l'Estat Major. La CEDA va presentar un projecte de reforma de la Constitució que preveia la revisió de les autonomies, l'eliminació del divorci i la prohibició de l'expropiació de terres. A Catalunya, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Contractes de Conreu.
Diversos casos de corrupció, com l'estraperlo, van afeblir el govern. Davant d'aquesta situació, Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions al febrer de 1936.