El Bienni Progressista i la Restauració Borbònica a Espanya
El Bienni Progressista (1854-1856) i la Unión Liberal
El nou govern progressista, amb el suport de la Unión Liberal (nou partit de centre patrocinat per O'Donnell), va encetar un nou procés de desamortització (de Madoz) i va aprovar la llei de ferrocarrils. Però la crisi econòmica i l'agitació social (protestes d'obrers i pagesos) feren que la reina retirés el govern als progressistes.
L'Alternança de Govern (1856-1866)
Entre els anys 1856 i 1866 s'alternaren en el govern la Unión Liberal d'O'Donnell i els moderats de Narváez. En aquest període, el creixement econòmic va ser intens, però a partir de 1866 la monarquia d'Isabel II va entrar en una greu crisi.
La Crisi Final del Regnat d'Isabel II
Causes de la caiguda de la reina Isabel II:
- L'esclat de revoltes al camp i a les ciutats a causa dels problemes econòmics i la fam.
- L'exclusió del poder dels progressistes, republicans i demòcrates.
- L'excessiu autoritarisme del govern, que va fer distanciar-se del règim a la burgesia i als militars.
- La creixent impopularitat de la reina (es deia que duia una vida escandalosa).
- El Pacte d'Ostende (1866), pel qual l'oposició al règim acorda l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política d'Espanya.
La Revolució de 1868 i la Monarquia d'Amadeu I (1868-1873)
El 1868 es produí el pronunciament dels generals Serrano i Prim per deposar Isabel II. També es crearen juntes revolucionàries per controlar les províncies i ciutats. La revolució (La Gloriosa) va triomfar i la reina va abandonar Espanya.
Un govern provisional presidit per Serrano va convocar Corts Constituents que aprovaren la Constitució de 1869, el primer text democràtic de la història d'Espanya (mantenia la monarquia però contenia una àmplia declaració de drets i el sufragi universal masculí).
El general Prim, nou president de govern, va trobar el nou rei que necessitava el país: el príncep italià Amadeu de Savoia. Però alhora que Amadeu I arribava a Espanya (1871), el seu principal valedor, el general Prim, era assassinat a Madrid.
Amadeu era un rei demòcrata i modern, però la seva posició sempre va ser molt feble per manca de suports. A més, esclataren dos nous conflictes: la insurrecció a Cuba i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Incapaç de superar aquestes dificultats, Amadeu I va abdicar.
La Primera República (1873-1874)
Davant la dificultat de trobar un nou rei, les Corts proclamaren la Primera República (1873).
La majoria de partits eren monàrquics i els republicans estaven dividits entre els que volien una república federal (federalistes) i els que la preferien unitària (centralistes).
L'esclat del moviment cantonalista (tenia per objectiu la formació d'estats sobirans i federats dins Espanya) va dur a la creació de repúbliques independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena, el qual va ser durament reprimit. D'altra banda, la república va haver de fer front a la guerra carlina i la guerra de Cuba.
Davant la situació de caos generalitzat, el general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts republicanes al gener de 1874. El desembre del mateix any es va restaurar la dinastia dels Borbó.
La Restauració: La Tornada de la Monarquia Constitucional
El general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII (fill d'Isabel II) el 1874. El nou rei, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president de govern Cánovas del Castillo, el qual va organitzar i estabilitzar la situació:
- Posà fi a les guerres de Cuba i Carlina.
- Creà un nou sistema polític que es fonamentà en dos puntals: una nova constitució i l'alternança en el poder de conservadors i liberals (bipartidisme).
La Constitució de 1876
Tenia un caràcter conciliador, ja que incorporava principis moderats i progressistes:
- Contenia una àmplia relació de drets i llibertats.
- Proclamava la confessionalitat de l'Estat.
- Proclamava la sobirania compartida entre les Corts i el rei (a qui concedia amplis poders).