Bienni Radical-Cedista i Govern del Front Popular: Anàlisi de la Segona República Espanyola
El Bienni Radical-Cedista (1933-1936)
Victòria Electoral i Govern de Coalició
Les eleccions de 1933 van ser guanyades pels partits de la CEDA i els radicals de Lerroux. Alcalá Zamora va encarregar la formació de govern a Lerroux, qui va governar amb el suport de la CEDA. Immediatament es va iniciar la marxa enrere de les reformes del període anterior.
Mesures del Govern Radical-Cedista
- Aprovació d'una llei d'amnistia per als implicats en la sublevació monàrquica de Sanjurjo de 1932.
- Implementació d'una política militar destinada a destruir els militars defensors de la República.
Augment de la Crispació Social
La paralització de les reformes va contribuir a accentuar la crispació social. L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern va provocar una forta crisi.
La Revolució d'Astúries (1934)
A Astúries es va iniciar un moviment revolucionari que va cridar a la vaga general i a la insurrecció armada contra el govern. Aquest moviment va ser sufocat ràpidament, excepte a Astúries, on es van crear comitès revolucionaris que van prendre el poder. Van ser reprimits per l'exèrcit comandat per Franco, fet que li va valer el sobrenom de "carnisser".
Crisi a Catalunya
A Catalunya, les eleccions municipals les havien guanyat els republicans. La pressió centralista del nou govern va provocar que es proclamés l'Estat Català. Els membres del govern català van ser empresonats i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia.
Cap a les Eleccions de 1936
Es van convocar noves eleccions. L'esquerra es va unir al Front Popular. Les organitzacions CNT i FAI no van fer campanya a favor de l'abstenció, fet que va permetre que el Front Popular guanyés les eleccions.
El Govern del Front Popular (Febrer 1936)
Canvi de Govern i Restauració
Les eleccions es van celebrar el 16 de febrer. Espanya estava profundament dividida entre dretes i esquerres. Manuel Azaña va ocupar el càrrec de cap de govern i va substituir Alcalá Zamora en la presidència de la República.
Restauració de Reformes
- Els presos polítics van sortir de les presons.
- Es va restaurar la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia.
Reacció de la Dreta i Desordre Públic
Com que el triomf del Front Popular feia preveure que es reprendrien les reformes, la dreta va activar els plans per frenar-ho. El desordre públic oferia arguments als insurrectes:
Manifestacions de Desordre
- Ocupació de finques al camp andalús i vagues a ciutats promogudes per la CNT i la UGT.
- Atacs a edificis eclesiàstics i crema d'alguns convents.
- Atemptats polítics perpetrats tant per la dreta com per l'esquerra contra els seus adversaris.
El Punt d'Inflexió
El govern de la República estava cada dia més desbordat per la pressió de la dreta i de l'esquerra. La insurrecció d'uns quants militars antirepublicans, preparada per Mola i Sanjurjo, el 17 de juliol de 1936, va ser el punt de partida de la Guerra Civil.