El Bienni Reformista (1931-1933): Reformes i Crisi a la II República
El Bienni Reformista (1931-1933)
El Govern Provisional (Abril-Juny 1931)
Un cop Alfons XIII marxa d'Espanya, el poder és assumit per una coalició de republicans i socialistes, presidida per Niceto Alcalá Zamora. Aquest govern provisional, actiu entre abril i juny de 1931, tenia com a objectiu principal transformar Espanya. Per aconseguir-ho, havia d'afrontar diversos reptes clau:
- Abordar la complexa situació a Catalunya.
- Impulsar l'educació laica, fet que va generar un fort enfrontament amb l'Església.
- Tractar la necessària reforma agrària.
- Transformar i modernitzar l'exèrcit.
No obstant això, aquest govern no va desenvolupar una diplomàcia efectiva en un context internacional i econòmic ja de per si molt delicat.
El Govern Constitucional (1931-1933)
El resultat de les eleccions de juny de 1931 va donar la victòria al PSOE que, tot i ser la majoria minoritària, va formar govern amb els republicans de Lerroux. L'objectiu principal d'aquest nou executiu era impulsar les reformes iniciades pel govern provisional i redactar una nova Constitució. Aquesta Constitució presentava les següents característiques fonamentals:
- S'organitzava com un estat laic, fet que implicava una pèrdua significativa de poder per a la religió catòlica.
- Acceptava la possibilitat d'establir autonomies.
- Incloïa una legislació molt favorable als treballadors.
En general, la Constitució s'inspirava en la d'Alemanya de Weimar. El cap d'Estat va ser Niceto Alcalá Zamora (PLR), que gaudia d'amplis poders moderadors, i el cap de govern, Manuel Azaña (AR).
Eixos de la Reforma del Govern Constitucional
El nou govern es va dedicar a reformar Espanya a partir de dos eixos principals: l'Estat i la societat.
Reformes de l'Estat
Pel que fa a l'Estat, els objectius eren clars:
- Descentralització: Acceptació de la possibilitat d'estatuts d'autonomia, com el de Catalunya, que va ser aprovat el 1932.
- Subordinació de l'exèrcit: Volien que la llei estigués per sobre de l'exèrcit, aprovant la coneguda Llei Azaña.
- Separació de poders i laïcisme: Buscaven una forta separació de poders i, per aconseguir-ho, van reduir el poder de l'Església, especialment en l'àmbit de l'educació.
Reformes Socials
En l'àmbit social, la llei més destacada va ser la Reforma Agrària, que expropiava terres als grans propietaris a canvi d'una compensació. A més, es van implementar altres reformes socials importants, com l'establiment del salari mínim i una legislació progressista dirigida a les dones, que incloïa la llei del divorci i el dret a vot. Aquestes mesures representaven un pas cap a l'alliberament de la dona del domini masculí.
L'Oposició al Bienni Reformista
Tot aquest ambiciós projecte de reformes va generar una forta oposició, tant de l'esquerra com de la dreta, en un context econòmic molt negatiu.
Oposició de Dreta i Conservadora
Dins l'oposició conservadora, va destacar la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), fundada el 1933. Va ser un partit de masses que acceptava la República sempre que aquesta respectés la religió catòlica, la propietat privada i la unitat d'Espanya. Estava liderada per José María Gil Robles. Altres partits de dreta incloïen la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera i Renovación Española de José Calvo Sotelo.
No obstant això, l'oposició més perillosa va ser la de l'exèrcit, que va organitzar un cop d'estat l'agost de 1932, liderat pel general José Sanjurjo, amb l'objectiu d'evitar l'aprovació de l'Estatut de Catalunya.
Oposició d'Esquerra i Anarquista
D'altra banda, l'oposició per part de l'esquerra estava liderada principalment per la CNT (Confederació Nacional del Treball), amb figures com Buenaventura Durruti, que va organitzar diverses vagues i protestes contra l'atur i el que consideraven una "república burgesa".
La ferida més profunda, però, va ser la revolta anarquista de Casas Viejas, esdevinguda el gener de 1933. Aquest esdeveniment va portar Niceto Alcalá Zamora a convocar eleccions el novembre del mateix any, marcant el final del Bienni Reformista.