El Bienni Reformista (1931-1933): República, Generalitat i Crisi

El Govern Provisional i el Bienni Republicà-Socialista (1931-1933)

El 14 d’abril va començar a governar un govern provisional format pels partits del Pacte de Sant Sebastià, presidit per Niceto Alcalà-Zamora, líder de la Dreta Liberal Republicana. Es van convocar eleccions per al juny de 1931.

Eleccions de juny de 1931: participació i resultats

Amb una participació del 70%, els resultats de les eleccions de juny de 1931 van ser els següents:

• La llista més votada va ser el PSOE, amb 115 diputats.
• Les esquerres van guanyar les eleccions, sumant altres partits d’esquerres 119 diputats.
• El Partit Republicà Radical de Lerroux (centre) va aconseguir 94 diputats.
• La dreta parlamentària estava separada. La Dreta Liberal Republicana, liderada per Alcalà-Zamora i Miguel Maura, va aconseguir 22 diputats.

Formació del govern republicà-socialista (1931)

La presidència del Govern Provisional estava en mans d'Alcalà-Zamora, i Manuel Azaña n'era el cap de govern.

Característiques clau de la Constitució de 1931

La Constitució de 1931 es caracteritzava per:

• Llibertat religiosa: S’establia el matrimoni civil i el dret al vot de la dona.
• Laïcisme: Es suprimia l’ordre dels Jesuïtes.
• Educació: Basada en escoles públiques, mixtes, gratuïtes i obligatòries.
• Drets laborals.
• Expropiació forçosa de propietats: Obria la porta a una reforma agrària.
• El president de la República era escollit per un període de 6 anys. Les Corts eren unicamerals (no hi havia Senat) i se celebraven eleccions cada 4 anys.

Reformes impulsades pels governs d'esquerres

Els principals intents de reforma dels governs d’esquerres van ser:

• Ensenyament: Es va incrementar la inversió, creant 7.000 escoles i 5.000 biblioteques rurals. Es van convocar oposicions per a 14.000 mestres i es van apujar els sous.
• Drets laborals: S'establí la jornada laboral de 8 hores.
• Reforma militar: Es va oferir el pas a la reserva a tots els oficials que no volguessin jurar fidelitat a la República. Es va crear la Guàrdia d’Assalt.
• Autonomia: Impuls de l'autonomia catalana i del País Basc.
• Reforma agrària: Els latifundis (grans propietaris) tenien associades masses de jornalers que passaven part de l’any en atur. Es va aprovar la Llei de Reforma Agrària. No obstant això, els propietaris van buscar recursos per a bloquejar la reforma, i la victòria de la dreta en les eleccions de 1933 va paralitzar definitivament la llei.

Crisi i tensions durant el Bienni Republicà-Socialista

La República va afrontar una crisi amb diversos fronts d'oposició i tensions internes:

• Oposició: Els seus principals enemics van ser els terratinents, la gran burgesia, l’Església i els militars africanistes.
• Intent de cop d'estat: L’agost de 1932, el general Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop d’estat.
• Conflictes socials: Cal destacar el fet de Casas Viejas de 1933.
• Tensions internes: La voluntat de voler dur a terme totes les reformes alhora va provocar fortes tensions dins el govern. Els punts més conflictius eren: la qüestió de l’Església, la reforma militar, l’autonomia catalana i la reforma agrària.

L'obra inicial de la Generalitat de Catalunya

Francesc Macià es va convertir en president de la Generalitat provisional. La seva obra inicial es va centrar en diversos àmbits:

• Cultura i educació: Tot i no tenir gaires recursos econòmics, la Generalitat va invertir en aquests sectors.
• Divisió territorial: Es va proposar el mapa de les 38 comarques de Catalunya.
• Estatut de Núria: El màxim esforç es va posar en l’aprovació de l’Estatut de Núria. El text va quedar encallat a les Corts, però finalment, després d’experimentar retallades i modificacions, va ser aprovat el 9 de setembre de 1932.
• Eleccions autonòmiques: Es van convocar eleccions en les quals va guanyar ERC amb majoria absoluta, i Macià va ser elegit president.
• Successió: Macià va morir el 25 de desembre de 1933 i va ser substituït per Lluís Companys.

Les tensions socials a Catalunya durant la República

Catalunya va ser un dels epicentres de les tensions socials durant la República, amb una forta implantació de la CNT:

• La FAI (Federació Anarquista Ibèrica) representava l'organisme més radical, amb figures com Buenaventura Durruti.
• Es va crear la plataforma dels trentistes, un sector de la CNT (amb líders com Ángel Pestaña i Joan Peiró) partidari de la moderació i el pacte amb la Generalitat.
• A Catalunya també hi havia el problema dels rabassaires. Per a defensar els seus interessos, es va crear la Unió de Rabassaires.
• Per a solucionar aquest conflicte, la Generalitat va promulgar la Llei de Contractes de Conreu.