El Bienni Reformista a Espanya (1931-1933)
El Bienni d'Esquerres (1931-1933)
Durant aquest mandat, es van dur a terme una sèrie de reformes amb l'objectiu de convertir Espanya en un país modern i la seva societat en una de democràtica:
Reforma religiosa
Es volia reduir la influència de l'Església en la societat. El govern va prohibir que les congregacions religioses es dediquessin a l'ensenyament mitjançant la Llei de Congregacions. Aquestes podien ser dissoltes si suposaven un perill per a l'Estat. Els jesuïtes, fortament arrelats, van ser dissolts perquè, segons el govern, només obeïen al poder del Vaticà. Aquesta reforma no va agradar a la dreta, però va generar eufòria en part de la població, i alguns van arribar a cremar esglésies. Van sorgir moltes figures religioses en contra de la República.
Reforma de l'exèrcit
L'exèrcit necessitava modernitzar-se. Manuel Azaña, com a ministre de Defensa, pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Primer, va reduir el nombre de militars per acabar amb la macrocefàlia (excés d'oficials) i va subordinar l'exèrcit al poder civil. Ho va fer amb la Llei del Retir de l'Oficialitat, que obligava tots els oficials en actiu a prometre adhesió a la República o, en cas contrari, a retirar-se amb el sou íntegre. Azaña va tancar una acadèmia militar on hi havia colpistes que planejaven un cop d'estat contra la República. També va suprimir les capitanies militars i va crear la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República. Al principi, la reforma va funcionar i el pressupost militar es va reduir, però no es va aconseguir modernitzar l'exèrcit. Aquesta reforma no va agradar a una part de l'exèrcit, sobretot als africanistes, que la van considerar una agressió.
Reforma agrària
Va ser una de les causes de l'esclat de la Guerra Civil. El projecte pretenia eliminar el latifundisme (grans extensions de terra en mans d'un sol propietari), ja que no totes les terres eren aprofitades i conreades. El latifundisme predominava del centre cap al sud de la península, mentre que al nord predominava el minifundi (petites parcel·les de terra). Amb aquesta reforma es volia millorar la vida dels jornalers, que eren aquelles persones que treballaven de camp en camp. Gairebé la meitat de la població es dedicava al camp. La República va començar a aprovar decrets per protegir els pagesos, com ara la jornada laboral de 8 hores. Es va promulgar la Llei de Reforma Agrària per modernitzar i millorar la vida al camp. Aquesta llei permetia expropiar sense indemnització les terres no conreades. L'objectiu era assentar famílies pageses en aquestes terres i fomentar la producció agrícola. Per a això es va crear l'IRA (Institut de Reforma Agrària). Tot això no va acabar de funcionar perquè el procés era molt lent i moltes famílies van quedar en llista d'espera, la qual cosa va generar una gran tensió social. Els grans propietaris es van oposar i es van aliar amb l'extrema dreta, i els jornalers, decebuts, van adoptar postures revolucionàries.
De l'Estat centralista a l'autonomia
La Constitució atorgava la possibilitat de crear estatuts d'autonomia i la llibertat per a instituir governs propis a algunes regions. Catalunya va ser la primera a fer-ho, creant la Generalitat de Catalunya i aprovant l'Estatut de Núria. Després ho va fer el País Basc, però va trigar molt perquè l'estatut era molt conservador. Galícia ho va fer poc abans que esclatés la Guerra Civil.
Reforma educativa i cultural
La República volia fonamentar el país en l'educació i hi va destinar molts recursos. Es va establir una educació laica i es va garantir l'educació gratuïta per a tothom. Això va elevar el nivell cultural de la població. Tothom es va implicar en la millora de la cultura, com ara les missions pedagògiques, que anaven a les zones rurals per culturitzar la població.
Reforma laboral
La República volia millorar les condicions laborals dels treballadors. Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava els acords col·lectius entre patronal i treballadors, i la Llei de Jurats Mixtos, que establia que, en cas de desacord, prevaldria la decisió de la majoria. A més, es van concedir 7 dies de vacances a l'any als treballadors, es van augmentar els salaris, es van crear assegurances socials i es va establir la setmana laboral de 40 hores. Tot això va posar els treballadors a favor de la República, però les patronals, que van intentar tombar aquestes mesures, van generar tensions.