El Bienni Reformista i la Fi de la Monarquia
La Segona República Espanyola: De la Dictablanda al 1933
Al gener de 1930, el dictador Primo de Rivera presenta la seva dimissió al rei Alfons XIII, ja que es va quedar sense suport i tenia molts problemes de salut. A la dictadura li quedava una curta etapa de transició, més coneguda com la dictablanda, la qual estava dirigida pel general Berenguer; aquesta sorgeix pel fet que es va quedar a mitges entre la dictadura anterior i la restauració de la Constitució de 1876.
El 13 de febrer de 1931, el rei Alfons XIII nomena com a nou president del govern l'Almirall Aznar, el qual convoca eleccions municipals el 12 d’abril de 1931. Aquestes eleccions van ser molt manipulades, sobretot a la zona rural, on els cacics obligaven els seus treballadors a votar els partits monàrquics (fins i tot van votar difunts, per exemple). Tanmateix, els llocs on la gent votava de manera lliure mostraven que estaven a favor de la República.
La nit del 13, es comentava que Alfons XIII havia sortit de la ciutat i tot el poble va sortir a celebrar-ho, però no va ser així; el rei va manar als militars que reprimissin aquesta celebració, però no li van fer cas i finalment va decidir anar-se’n.
El Govern Provisional i el Bienni Reformista
Es va formar un govern provisional dirigit per Niceto Alcalá-Zamora, que va dur a terme moltes reformes, com ara: augmentar el pressupost per a l’educació i obrir moltes escoles per baixar la taxa d’analfabetisme. També va fer una reforma per modernitzar l’exèrcit, la qual no va agradar al sector més conservador, que va decidir allunyar-se de la Segona República.
El 28 de juny de 1931 es fan les eleccions generals i el PSOE guanya. D’aquí surt Manuel Azaña com a dirigent durant dos anys, etapa anomenada com a Bienni Reformista. Durant aquest període neix la Constitució de 1931, on es declaraven nous drets com la llibertat d’expressió i el sufragi universal.
Largo Caballero, ministre de Treball, imposa noves millores. Una de les reformes clau del govern republicà va ser la reforma agrària, que tenia l’objectiu de retornar les terres als jornalers i acabar amb els latifundis dels grans terratinents. El general Sanjurjo, en veure tots aquests canvis i estar-hi en contra, va intentar fer un cop d’estat el 10 d’agost del 1932, però va fracassar i va ser exiliat a Portugal.
Les Eleccions de 1933 i la Victòria de la CEDA
Manuel Azaña dimiteix i convoca noves eleccions avançades el 1933, on les dones també poden votar per primer cop. Els partits de dreta s’uneixen, igual que la majoria de dones a causa de la influència de l’Església, i formen la CEDA, que s’enfronta al PSOE. Finalment, guanya el partit de dreta.