Bienni Reformista: Reformes i Estatut a Catalunya
Desembre de 1931
Aprovació (sense consens) a les Corts de la nova Constitució de la República Espanyola.
Es constituí un nou Govern amb la majoria parlamentària de la coalició republicana - socialista, liderada per Manuel Azaña.
L'obra de govern del Bienni Reformista
La Reforma de l'Exèrcit
Intent de modernització i fidelització de l'Exèrcit: disminució del nombre excessiu d'oficials, Llei de Retir de l'oficialitat (pas a la vida civil sense jurament a la Constitució), creació dels cossos de suboficials, creació de la Guàrdia d'Assalt...
Cop d'Estat fallit l'estiu de 1932 del general Sanjurjo.
Separació de l'Església i de l'Estat
Separació de l'Església i de l'Estat i llibertat de cultes: laïcització de la vida civil pública, Llei de Congregacions, matrimoni civil i divorci, supressió del pressupost de culte, dissolució de la Companyia de Jesús...
Violència anticlerical (crema de convents del 1931).
Postures antirepublicanes del cardenal primat Segura.
Política educativa i cultural
Intent d'universalització de l'educació pública i de l'accés a la cultura: construcció d'escoles, les "Missions Pedagògiques", formació de mestres... (i falta de pressupost). Model educatiu laic, mixt, obligatori, gratuït i renovador.
La Reforma Agrària
Expropiació, amb o sense indemnització, de les terres dels grans latifundistes, desateses o convertibles en regadiu, així com les implicades en el cop d'estat de Sanjurjo, per als pagesos que les podien treballar, polítiques favorables als arrendataris a llarg termini. Creació de l'Instituto de Reforma Agraria.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya
L'Estatut aprovat representava una forta retallada en relació amb el projecte redactat a Núria, i va tenir en contra tota l'oposició política espanyola. El 9 de setembre de 1932, després d'un duríssim debat parlamentari a Madrid, s'aprova el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Considera Catalunya com una regió autònoma dins d'Espanya. Cooficialitat del català amb el castellà. Es creà el Parlament de Catalunya, elegit per sufragi universal, i un Govern de la Generalitat, amb competències en justícia, ordre públic, ensenyament i administració del territori... Francesc Macià en fou el primer President fins a la seva mort (Nadal de 1933).
Crisi i fracàs del Bienni Reformista
Les polítiques d'Azaña foren considerades excessivament moderades pels sectors més radicals del moviment obrer (CNT, seguidors socialistes de Largo Caballero...), i massa radicals i socialitzants per les classes benestants de la societat (burgesia financera, Església, Exèrcit...).
Assetjament des de la dreta i l'esquerra
- La "Crema de Convents" (1931)
- Estiu de 1932 - La "Sanjurjada"
- Revoltes obreres amb intervenció de l'Exèrcit (com la de la conca minera de l'Alt Bergadà)
- Enfrontament tràgics entre la Guàrdia Civil i grups de camperols: fets de Castilblanco, d'Arnedo o de Casas Viejas (gener de 1933)
- Creació de nous partits d'extrema dreta de caràcter fortament antidemocràtic com la Falange Española de J.A. Primo de Rivera.
Aquests i altres fets acabaren amb la desfeta de la coalició republicana i socialista i amb la convocatòria d'eleccions per part d'Alcalà Zamora per al mes de novembre de 1933.