Bilingüisme, Prejudicis i Planificació Lingüística del Català

Bilingüisme: Definició, Tipus i Mitificació

Per a definir el bilingüisme podríem dir que és la pràctica d’usar dues llengües alternadament. Però, aquesta és una situació utòpica, ja que la majoria d'autors insisteixen en el fet que el terme no se sotmet a una única definició. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe, etc., segons el nombre de llengües que domini.

Mitificació del Bilingüisme

Moltes vegades, el terme bilingüisme s'utilitza per amagar la veritable situació d'una llengua que es troba en pitjors condicions politicosocials. Per aquesta raó, podem parlar de la mitificació del bilingüisme, perquè realment aquesta situació és més mítica que real.

Hem de distingir també entre bilingüe i bilingüista, ja que aquest darrer defensa el bilingüisme però és monolingüe.

Tipus de Bilingüisme

És per aquesta raó que parlarem de diferents tipus de bilingüisme:

• Bilingüisme individual: Es produeix quan un individu parla dues o més llengües, sovint perquè són les llengües del pare i/o de la mare.
• Bilingüisme social: Produït arran de conflictes polítics o econòmics, afecta col·lectius sencers i acostuma a ser unidireccional: només els parlants de la primera llengua aprenen la segona, i no a l’inrevés.
• Bilingüisme territorial: Es dona quan en un país estan delimitades geogràficament les diferents comunitats lingüístiques. Per exemple, al nord de Bèlgica es parla holandès i al sud, francès.

Només podem parlar de bilingüisme en relació als individus, atès que quan ens referim a una societat hauríem de parlar de conflicte lingüístic.

Prejudicis i Tòpics Lingüístics sobre el Català

En ocasions trobem prejudicis que fan referència a les llengües. Aquests tòpics són una valoració que hom fa de manera precipitada i sense base de certesa, i que l'influeix i li condiciona el punt de vista.

Alguns tòpics i prejudicis que trobem sobre la llengua catalana són:

• El català és una llengua poc útil. Això és com dir que la Filosofia, la Música o l’Expressió Artística no tenen importància en la formació de les persones. En què ens basem per afirmar que quelcom és o no útil? En qualsevol cas, una llengua sempre és útil per als seus parlants.
• El català és una llengua difícil.
• El català és una llengua rural.
• El català és menys apte per parlar de segons quin tema.

Models de Planificació Lingüística

La planificació lingüística són les distintes formes d’intervenció conscient sobre una llengua. Es parteix d’una anàlisi de la situació inicial, que es considera insatisfactòria. A partir d’aquí es plantegen els objectius que ha d’aconseguir la llengua.

Alguns tipus de planificació són:

• Monolingüisme: Només hi ha una llengua oficial (per exemple, França).
• Autonomia Lingüística: Hi ha una llengua oficial a tot l’Estat, però algunes comunitats tenen una llengua pròpia que també es considera oficial (per exemple, Espanya).
• Federalisme Lingüístic: A cada territori hi ha una única llengua oficial (per exemple, Suïssa).

Variació Històrica de la Llengua Catalana

La variació històrica (o cronolecte) són els diversos canvis que han sofert les llengües al llarg de la història. En el cas de les llengües romàniques, aquests canvis s'inicien cap als segles VII i VIII, quan el llatí vulgar ja manifestava prou diferències entre les diverses zones on es parlava.

Pel que fa a la llengua catalana, des del punt de vista de la variació històrica podem parlar de cinc grans etapes:

Etapes Històriques del Català

1. Català Preliterari (Segles VIII-XIII): Parlem de la formació de la llengua i l'aparició dels primers textos, com les Homilies d’Organyà.
2. Català Medieval (Fins al segle XIV): Destaca la figura de Ramon Llull com a creador d’un estàndard literari i l’expansió de la Corona d’Aragó.
3. Decadència (A partir del segle XVI): Es va patir una castellanització de la Cort. Després de la Guerra de Successió, el segle XVIII, s’estableixen els Decrets de Nova Planta. La llengua escrita passarà per un moment crític.
4. Renaixença (Segle XIX): Viurà la renaixença de la cultura, llengua i literatura catalana amb autors com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, i la recuperació dels Jocs Florals, concurs literari que donarà un gran impuls a la literatura. Durant aquesta època hi haurà una gran preocupació per a la normativització i per a l’ús de la llengua; de fet, obriren un debat sobre si havien d’utilitzar el català que parlaven en aquell moment o el català medieval.
5. Normativització (Segle XX): Arribarà la normativització de la llengua amb la figura de Pompeu Fabra, que a principis del segle XX i amb l’ajut d’altres lingüistes, crearan l’Institut d’Estudis Catalans.

L'estudi de la llengua des del punt de vista històric ens permet estudiar-ne l'estat en un moment determinat i observar els canvis i les substitucions lèxiques que s'hi han produït al llarg del temps.

Reconeixement de les Llengües a Europa i la UE

Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

El Consell d'Europa i la Protecció Lingüística

El Consell d'Europa, organització internacional que agrupa tots els estats europeus excepte Bielorússia, estimula la promoció de totes les llengües europees amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Llengües Oficials i de Treball a la Unió Europea

A la Unió Europea (UE) són oficials les llengües que decideix el Consell per unanimitat. Pel que fa als estats membres en què existeixen diverses llengües oficials, l’ús de la llengua s’ha de determinar, a sol·licitud de l’estat interessat, segons les regles generals de la legislació d’aquest estat.

Actualment a la Unió Europea hi ha 24 llengües oficials, entre elles:

• Alemany
• Anglès
• Espanyol
• Danès
• Finès
• Francès
• Holandès
• Grec
• Italià
• Portuguès
• Suec

Totes les llengües oficials ho són també de treball. Perquè són llengües oficials, s’hi publiquen els tractats i totes les normes comunitàries. Perquè són llengües de treball, s’hi publiquen tots els documents interns i de tràmit i les sessions d’òrgans col·legiats hi tenen traducció simultània.

La Sol·licitud d'Oficialitat del Català

Espanya, que compta amb quatre llengües oficials, només va sol·licitar, en un principi, per al castellà l’estatut de llengua oficial de la Unió. El 2023, Espanya demana l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la UE. Aquest era un dels temes sobre la taula a la reunió del Consell del mes de setembre, però l’oficialitat del català a la Unió Europea haurà d'esperar per la manca d'unanimitat dels 27, necessària per aprovar-ho. La votació ha estat ajornada.