Biodiversitat i els Tres Dominis de la Vida
La biodiversitat en números
El nombre d’espècies existents es considera un bon indicador de la biodiversitat. Però, la riquesa biològica de la Terra és difícil de quantificar. Les últimes estimacions, només tenint en compte els eucariotes, suggereixen entre 7,5 i 10 milions d’espècies.
Dominis Archaea i Bacteria
Els dominis Archaea i Bacteria inclouen tots els organismes procariotes. Es troben a tots els ambients del nostre planeta. Tots són unicel·lulars, però alguns formen colònies. Tenen una mida molt petita. La seva relació superfície/volum és gran; així tenen més superfície per fer intercanvi de substàncies, i consumeixen menys energia perquè són poc voluminosos (reproducció i creixement ràpid). No tenen nucli definit (ADN de doble cadena i circular dispers al citoplasma). Només tenen ribosomes, i tenen paret cel·lular (excepte els micoplasmes) de mureïna o no en tenen. Se solen reproduir asexualment per bipartició.
Domini Archaea
Són bacteris molt antics i que viuen en ambients molt extrems com fonts termals prop de volcans, aigües àcides o molt salades. Són extremòfils. La seva paret cel·lular no conté mureïna. L’ADN està associat a histones, com el de les cèl·lules eucariotes. Hi ha tres tipus:
Metanogènics
Methanococcus jannischii Aïllada d'una mostra presa d'una xemeneia a 2.600 metres de profunditat al Pacífic Est. Pot créixer en un medi de temperatura entre 50 °C - 86 °C.
Termoacidòfils
Al Parc de Yellowstone.
Halòfits
Viuen en ambients naturals com el mar Mort, el Great Salt Lake (Colorado, EUA), o en estanys d'evaporació d'aigua salada.
Domini Bacteria
Agrupa els bacteris pròpiament dits o eubacteris. Poden viure pràcticament en qualsevol hàbitat, com el sòl, l’aire, l’aigua, l’intestí dels animals o sobre la superfície corporal d’altres éssers vius. Es caracteritzen per tenir una membrana que presenta una bicapa lipídica semblant a les eucariotes i per una paret bacteriana de mureïna. El seu ADN no està associat a histones.
Domini Eukarya: Regne Protoctista
Format pels organismes eucariotes (tenen l'ADN ben definit dins d'un nucli) més primitius. El que més destaca dels protoctistes és la gran diversitat de formes de vida que hi trobem: hi ha organismes autòtrofs (fabriquen el seu propi aliment) i heteròtrofs (aquells que s'alimenten d'altres éssers vius o de les seves restes), unicel·lulars i pluricel·lulars, immòbils i mòbils. No tots els protoctistes són microorganismes, ja que en aquest regne trobem les algues pluricel·lulars. No formen teixits diferenciats, sinó una massa de cèl·lules indiferenciada anomenada tal·lus. Viuen a l’aigua, a ambients humits o a l’interior d’altres organismes. Es mouen amb pseudopodis, cilis o flagels. La reproducció pot ser asexual o sexual.