Biodiversitat: Tipus, Importància Ecològica i Classificació dels Regnes

Efectes de la pèrdua de diversitat genètica

Quan disminueix el nombre d'individus d'una espècie, ja sigui per sobreexplotació o per alteració del seu hàbitat, es redueix la seva diversitat genètica. Això comporta diverses conseqüències:

• Incrementa la consanguinitat en els aparellaments, la qual cosa disminueix la viabilitat dels nounats i accelera el procés d'extinció.
• Provoca la pèrdua de flexibilitat evolutiva, impedint que els organismes s'adaptin als canvis ambientals.

Tipus de biodiversitat

La biodiversitat es classifica en diferents nivells:

• Biodiversitat genètica: Diversitat dels gens al·lels. Com més diversitat, més diversitat d'individus.
• Biodiversitat individual: Com més diversitat individual, més probabilitats de supervivència tindrà la població. (Diversitat genètica implica supervivència; uniformitat implica extinció).
• Biodiversitat poblacional: Com més poblacions, més capacitat de supervivència de l'espècie.
• Biodiversitat específica: Diversitat d'espècies dins d'un ecosistema. Com més gran és, l'ecosistema és més estable, hi ha més interrelacions i menys impacte té la desaparició d'una de les espècies.
• Biodiversitat d'ecosistemes: Com més diversitat d'ecosistemes, més probabilitat que perduri la vida a la Terra.

Importància ecològica i socioeconòmica de la biodiversitat

La biodiversitat és crucial per a la humanitat en diversos àmbits:

• Ciència i Medicina: Aproximadament el 40% dels medicaments provenen de plantes, animals i microorganismes.
• Materials: Fibres tèxtils i materials de construcció essencials provenen directament dels éssers vius.
• Agricultura i Ramaderia: El 80% dels recursos alimentaris provenen d'una vintena de plantes diferents, tot i que hi ha prop de 40.000 espècies de plantes i animals que podríem utilitzar per alimentar-nos.

Impacte humà: introducció d'espècies foranes

L'activitat humana és una causa directa de la pèrdua de biodiversitat, especialment a través de la introducció d'espècies foranes (o invasores) que es converteixen en autèntiques plagues (Exemple: el cargol poma).

Classificació dels éssers vius: els cinc regnes

A continuació es detallen les característiques principals dels cinc regnes biològics:

Regne Moneres

• Organització cel·lular: Procariotes, unicel·lulars.
• Nutrició: Autòtrofs i heteròtrofs.
• Paret cel·lular: Peptidoglicà.
• Metabolisme: Aeròbics i anaeròbics (Ribosomes 70s).
• Exemples: Bacteris.

Regne Protoctists

• Organització cel·lular: Eucariotes, unicel·lulars i pluricel·lulars tal·lofítics.
• Nutrició: Autòtrofs i heteròtrofs.
• Paret cel·lular: Diversa.
• Metabolisme: Aeròbics (Ribosomes 80s).
• Exemples: Protozous i algues.

Regne Fongs (Fungi)

• Organització cel·lular: Eucariotes, pluricel·lulars tal·lofítics.
• Nutrició: Heteròtrofa (digestió externa).
• Paret cel·lular: Quitina.
• Metabolisme: Aeròbics (Ribosomes 80s).
• Exemples: Fongs que fan bolets, floridures i llevats.

Regne Plantes (Plantae)

• Organització cel·lular: Eucariotes, pluricel·lulars amb teixits.
• Nutrició: Autòtrofa.
• Paret cel·lular: Cel·lulosa.
• Metabolisme: Aeròbics.
• Exemples: Plantes i briòfits.

Regne Animals (Animalia)

• Organització cel·lular: Eucariotes, pluricel·lulars amb teixits.
• Nutrició: Heteròtrofa (digestió interna).
• Paret cel·lular: Absent.
• Metabolisme: Aeròbics (Ribosomes 80s).
• Exemples: Animals.