Biografia i Anàlisi de les Obres d'Àngel Guimerà
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) va ser escriptor, poeta i dramaturg espanyol. La seva extensa obra, notable per unir una aparença romàntica amb els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Guimerà, canari de naixement, era fill de pare català, Agustín Guimerà Fonts (1812-1879), i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Va néixer en el que llavors es deia Carrer Canals, i que actualment porta el seu propi nom. Va ser batejat el 10 de maig de 1845 a la Parròquia Matriu de la Concepció. En 1854 es va traslladar a viure a Catalunya, acompanyat de la seva mare i el seu germà Juli, residint a Barcelona durant 4 mesos, fins que els seus pares es van casar el 3 d'agost de 1854 [cita requerida] i es van traslladar a viure al Vendrell. Va ser al col·legi de Sant Antoni dels pares Escolapis de Barcelona, on va rebre una formació clàssica i en castellà. [cita requerida]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i la petita població tarragonina de Vendrell, en la qual solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc, Jaume Ramon i Vidales, va ser qui el va introduir en la llengua catalana.
Si bé Guimerà va iniciar la seva carrera literària en la poesia, va ser el seu talent com a dramaturg el que li guanyaria fama internacional [cita requerida], encara que no fins haver obtingut el títol de Mestre en Gai Saber al guanyar els seus tercers Jocs Florals el 1877. Els seus drames en vers, Galla Placidia (1879), Judith de Welp (1883), Mar i Cel (1888) i Rei i monjo (1890) van convertir a Guimerà en el dramaturg en llengua catalana més important de la seva generació, especialment gràcies a Mar i Cel, que va recollir des del mateix instant de la seva estrena un clamorós èxit de crítica i públic. En 1889 va ser homenatjat amb la presidència dels Jocs Florals.
En el seu honor, el principal teatre de Santa Cruz de Tenerife porta el seu nom (Teatre Guimerà), sent a més el més antic de les Illes Canàries. També va ser nomenat fill adoptiu de Barcelona.
La seva mort es va produir a Barcelona, el 18 de juliol de 1924, i va tenir un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuïc. Durant tota la seva vida va ser un defensor de la cultura i la llengua catalana, fins i tot va ser enterrat embolicat en una senyera (bandera de Catalunya).
Terra Baixa
Terra Baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes des de la llengua catalana, i ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.
Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de la seva creació literària en la qual es donava un fort plantejament social, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, però s’acompanya al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.
Terra Baixa correspon a l'època de plenitud creativa d'Àngel Guimerà. Després d'uns anys d'escriure obres de caràcter històric romàntic i d'acord amb els principis bàsics de la Renaixença, dóna entrada a plantejaments i solucions de caràcter realista i social.
Mar i Cel
Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888. Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins l'any 1890. Està escrita en vers i és de tipus històric romàntic. En ella ja s'aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics. L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.