Biologia: òrgans, nutrició, sentits i reproducció

Biologia4,97 KB

Òrgans, sistemes i aparells

Els òrgans són estructures formades per diversos teixits associats que duen a terme una funció concreta, anomenada acte.

Els sistemes estan formats per òrgans del mateix tipus que duen a terme una funció també semblant: sistema muscular, sistema esquelètic, sistema nerviós i sistema endocrí.

Els aparells estan formats per òrgans que són diferents i actuen coordinadament per dur a terme una o diverses funcions superiors: aparell digestiu, aparell respiratori, aparell excretor, aparell reproductor, aparell circulatori, aparell locomotor.

Nutrició, alimentació, glúcids, lípids i proteïnes

Nutrició: s'anomena nutrició el conjunt de processos pels quals un organisme obté la matèria i l'energia necessàries per elaborar la matèria pròpia i realitzar les funcions vitals.

Alimentació: els éssers vius prenem aliments, que componen la dieta i que són necessaris per a la nutrició.

Glúcids: la funció principal és aportar energia a l'organisme de forma immediata, els més simples tenen sabor dolç: glucosa, sacarosa...

Lípids: proporcionen energia, formen algunes estructures, constitueixen la reserva energètica en els animals: oli, greix, sèu...

Proteïnes: són macromolècules formades per unitats petites anomenades aminoàcids, intervenen en la defensa contra infeccions, es troben en els aliments d'origen animal.

El sistema endocrí i les hormones

El sistema endocrí està format per una sèrie de glàndules repartides per tot el cos, anomenades glàndules endocrines, ja que aboquen productes de secreció directament a la sang. Les glàndules endocrines produeixen les hormones que una vegada produïdes són abocades a la sang i transportades a tot el cos.

Les hormones realitzen la funció a distància d'on han estat sintetitzades, les respostes que provoquen són més lentes que les que produeix el sistema nerviós, però són més duradores, actuen en quantitats molt petites i es degraden amb rapidesa.

La diabetis

La diabetis és una malaltia crònica i incurable, és deguda a l'escassetat d'insulina, cosa que impedeix a l'organisme absorbir la glucosa de la sang.

  • Tipus 1: sol afectar a persones joves i es tracta de subministrar diàriament injeccions d'insulina.
  • Tipus 2: afecta a persones majors de 40 anys, les cèl·lules utilitzen la insulina de manera inadequada i no absorbeixen tota la glucosa i es va acumulant a la sang.

Els sentits: vista, oïda, equilibri, tacte i olfacte

Vista

Es localitza als ulls, és molt complex i especialitzat, encarregats de rebre estímuls lluminosos: cristal·lí, còrnia, pupil·la, humor aquós, iris, punt cec, nervi òptic, retina, coroide, escleròtica.

Oïda

Pavelló de l'orella, conducte auditiu extern, timpà, cadena d'ossicles, trompa d'Eustaqui, nervi auditiu, cargol, canals semicirculars.

Audició

El pavelló de l'orella capta els sons i els transmet al timpà, aquest vibra i transmet les vibracions a través de la cadena d'ossicles on es troben unes cèl·lules que transformen les vibracions en impulsos nerviosos que són transmesos al cervell.

Equilibri

El líquid que omple els canals semicirculars es mou i canvia de posició, unes cèl·lules situades a les parets dels canals detecten el moviment i informen al cervell a través d'impulsos de la posició del cap.

Tacte

Consta de dues parts:

  • Epidermis: és la capa exterior, formada per teixit epitelial, les cèl·lules més externes estan mortes i contenen queratina, proteïna que impermeabilitza la pell.
  • Dermis: capa interior, es localitzen molts vasos sanguinis i receptors tàctils, com els corpuscles de Meissner, Vater-Pacini, Krause, Ruffini.

Olfacte

A l'interior hi ha un entapissat per una mucosa anomenada pituïtària:

  • Pituïtària vermella: ocupa la part inferior, abundants vasos sanguinis que escalfen l'aire.
  • Pituïtària groga: part superior, receptors olfactius, formen el bulb olfactori que duu la informació al cervell.

Reproducció: placenta, cordó umbilical i sac amniòtic

Placenta: òrgan que es desenvolupa a l'endometri i que serveix de connexió a la mare i a l'embrió.

Cordó umbilical: connecta l'embrió amb la placenta i està format per un tub per on discorren tres vasos sanguinis: dues artèries que duen nutrients de la mare a l'embrió i una vena que du les substàncies de rebuig de l'embrió a la mare.

Sac amniòtic: és un sac ple d'un líquid, anomenat líquid amniòtic, a l'interior es manté l'embrió.

Descarregar

PDF Word HTML