Biologia i Salut: De les Molècules a les Malalties

Biologia3,35 KB

Les molècules de la vida

Les molècules de la vida són substàncies inorgàniques (aigua, sals, gasos) i orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes, àcids nucleics) que formen i permeten el funcionament dels éssers vius.

Organització i funció cel·lular

La matèria viva s’organitza en unicel·lulars (una sola cèl·lula) i pluricel·lulars (cèl·lules → teixits → òrgans). Aquestes contenen orgànuls que realitzen funcions específiques:

  • Nucli: ADN
  • Mitocondris: energia
  • RER/REL: síntesi
  • Ribosomes: proteïnes
  • Lisosomes: digestió

La cèl·lula es reprodueix per divisió cel·lular, seguint les fases: Profase → Metafase → Anafase → Telofase → Citocinesi.

Salut i malaltia

Les malalties infeccioses són causades per microorganismes (virus, bacteris, fongs, protozous) i es poden transmetre. En canvi, les no infeccioses no són causades per microbis i no es transmeten (genètiques, metabòliques, cardiovasculars, etc.).

Malalties infeccioses

Són causades per virus, bacteris, fongs, paràsits i prions (ex.: grip, tuberculosi, candidiasi, malària, encefalopaties). El seu cicle és: Contagi → Incubació → Estat → Resolució → Convalescència. Es controlen amb prevenció (higiene, vacunes) i tractaments (antivirals, antibiòtics, antifúngics, antiparasitaris).

Malalties no infeccioses i tumors

Inclouen trastorns genètics, metabòlics o degeneratius. Els tumors són creixements cel·lulars anormals que formen una massa i poden ser benignes (no invasius) o malignes (càncer, invasiu i metastàtic). Els agents carcinògens són factors que causen mutacions (tabac, radiació UV, químics, alguns virus).

Drogodependència

Les drogues són substàncies que alteren el sistema nerviós. La drogodependència inclou:

  • Addicció: desig compulsiu.
  • Síndrome d’abstinència: símptomes en deixar-la.
  • Tolerància: necessitat de més dosis.

Poden ser estimulants, depressives, al·lucinògenes o opiacis.

Sistema digestiu i patologies

El sistema digestiu està format per: boca, glàndules salivals, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros, anus, fetge i pàncrees.

Principals trastorns digestius

  • Gastritis: inflamació de la mucosa de l’estómac; causa dolor, nàusees i vòmits.
  • Hepatitis: inflamació del fetge causada per virus, alcohol o medicaments; provoca icterícia, fatiga i alteració de funcions hepàtiques.
  • Celíaca: intolerància al gluten que danya l’intestí prim; causa diarrea, dolor abdominal i desnutrició.

Proves diagnòstiques

S'utilitzen anàlisis de sang, biòpsies, ecografies, endoscòpies i proves de tolerància o anticossos segons la malaltia.

Descarregar

PDF Word HTML