El Bipartidisme a Espanya fins al 1898: Torn Dinàstic i Poder Polític
El Bipartidisme a Espanya (1875-1898)
El sistema bipartidista va funcionar sense grans alteracions fins al 1898 (independència de Cuba). Aquest sistema polític es basava en l'alternança pacífica del poder per evitar la inestabilitat.
El Context Polític
Fins a la pèrdua de les colònies ultramar el 1898, els principals protagonistes polítics eren:
- Antonio Cánovas del Castillo (conservador)
- Práxedes Mateo Sagasta (liberal)
- Alfons XII (rei)
Els Partits Polítics
Els dos partits majoritaris, coneguts com a constitucionalistes, eren:
1. Partit Liberal Conservador (1875)
Format a partir de l'antic Partit Moderat, excloïa els carlins i els integristes. Els seus membres eren majoritàriament conservadors.
2. Partit Liberal Fusionista (1880)
Creat a partir del Partit Constitucional, incorporava progressistes, unionistes i republicans moderats.
Similituds i Diferències
Similituds:
- Bases socials: Elits econòmiques i classes mitjanes benestants.
- Suport a la monarquia, la Constitució i la propietat privada.
- Defensa d'un Estat liberal, unitari i centralista.
Diferències:
- Conservadors: Immobilisme polític, sufragi censatari (només votaven els rics) i catolicisme.
- Liberals: Reformisme progressista, sufragi universal i laïcisme.
El Torn Dinàstic
El torn dinàstic era el mecanisme que permetia l'alternança entre els dos partits. El procediment era el següent:
- Eleccions i Desgast: Es convocaven eleccions per formar un nou govern. El partit governant patia un fort desgast polític i una pèrdua de confiança.
- Intervenció del Rei: El rei intervenia per facilitar el canvi de govern.
- Canvi de Sufragi i Nou Govern: Es convocaven noves eleccions, de vegades amb un canvi en el sistema de sufragi, per afavorir l'altre partit.
- L'«Encasellat»: Es realitzava l'«encasellat», una reunió entre els líders dels dos partits per acordar els resultats electorals. L'absentisme electoral facilitava aquesta manipulació.
- Control Electoral: El Ministeri de Governació, a través dels governadors civils, controlava el procés electoral.
- Mecanismes de Frau Electoral: S'utilitzaven mecanismes com el caciquisme (Andalusia, Castella i Galícia), basat en la influència dels rics propietaris locals, i la tupinada (zones urbanes), que consistia en la manipulació dels vots.
- Nou Govern i Oposició: Es formava un nou govern i el partit perdedor passava a l'oposició. El cicle tornava a començar.
Resultats i Pactes
Els resultats electorals solien ser d'una proporció de 6 conservadors per 4 liberals. Ambdós partits mantenien un pacte per controlar el poder, evitant l'entrada de partits aliens al règim, com els republicans i els carlins. Aquest pacte assegurava que entre ambdós partits sempre controlessin al voltant del 80% dels diputats.