El Bipartidisme i el Torn Pacífic a la Restauració Borbònica

El Sistema Polític de la Restauració: Bipartidisme i Torn Pacífic

Cánovas va concebre un sistema bipartidista que s'alternara en el govern sense haver de recórrer al suport de l'exèrcit en forma de pronunciament o cop d'Estat, com havia succeït en temps d'Isabel II.

Els dos partits dominants, coneguts també com a partits dinàstics o partits del torn, van ser:

• Partit Liberal Conservador (o Partit Conservador)

  Va ser creat i liderat per Cánovas del Castillo, fins que fou assassinat el 1897 (substituïa l'antic partit moderat).

• Partit Liberal-Fusionista (o Partit Liberal)

  Va ser fundat en 1880 per Práxedes Mateo Sagasta i tenia un programa més progressista, que incloïa alguns ideals del Sexenni Democràtic, però adaptats als límits del sistema dissenyat per Cánovas.

Tots dos partits coincidien ideològicament en allò fonamental: la defensa de la monarquia, de la Constitució i de la propietat privada, així com la consolidació d'un estat unitari centralista, malgrat que algunes divergències en distanciaven els posicionaments.

El Mecanisme del Torn Pacífic

L'alternança regular en el poder entre els partits del torn quedava garantida per una modalitat de formació de govern peculiar. Mentre que en els sistemes democràtics el partit que guanya les eleccions forma el govern, la Restauració invertia el procés:

Quan un govern experimentava el desgast de la seva gestió, o senzillament quan els líders polítics consideraven necessari un relleu, se suggeria al rei el nomenament d'un nou govern. El nou president del govern era sempre el líder de l'oposició i rebia el decret de la dissolució de les Corts i la convocatòria de les eleccions amb el seu nomenament, amb l'objectiu d'aconseguir un nombre de diputats suficient per a formar una majoria parlamentària que li permetés governar.

El resultat de les eleccions era acordat prèviament. Això permetia aconseguir el poder d'una manera artificial, pactada entre els caps respectius. Amb això servia perquè un partit no monopolitzara tot el poder i l'altre partit no tingués la temptació de recórrer a l'exèrcit per a obtenir-lo mitjançant un pronunciament militar. Alhora, s'impedia que els altres partits aliens al règim (republicans i carlins) poguessin aconseguir el poder.