El Bipartidisme i el Torn Pacífic a la Restauració Espanyola

Història4,29 KB

El Bipartidisme i el Torn Pacífic

Un Sistema Bipartidista

El sistema de la Restauració es basava en el bipartidisme: dos partits s’alternaven el poder de manera pacífica, evitant així la inestabilitat política.

Els Partits Dinàstics

Aquests partits eren coneguts com a partits dinàstics:

  • Partit Conservador: Creat i liderat, fins al seu assassinat (1897), per Antonio Cánovas del Castillo.
  • Partit Liberal: Fundat (1880) per Práxedes Mateo Sagasta, tenia un programa més progressista, adaptant ideals del Sexenni Democràtic.

Partits de Notables

Eren partits formats per líders polítics amb les seves respectives clienteles, els seus òrgans de premsa i els seus suports locals. La missió del líder era mantenir unides les diferents faccions del partit.

Trets Ideològics Fonamentals (Coincidències)

Els dos partits dinàstics coincidien en els següents punts ideològics essencials:

  • La Monarquia.
  • La Constitució.
  • La Propietat Privada (capitalisme).

Funcionament del Torn Dinàstic

El procés de formació de govern era invers al dels sistemes democràtics. Quan era necessari un relleu, se suggeria al rei el nomenament d’un nou govern.

El nou president del govern era sempre el líder de l’oposició i rebia el decret per a la dissolució de les Corts i la convocatòria de noves eleccions.

El resultat de les eleccions era previst per tots dos partits: una alternança de poder «artificial» i pactada. L'objectiu d'aquest acord era triple:

  • Evitar la monopolització del poder.
  • Evitar la violència (pronunciaments militars i exèrcit).
  • Evitar l'arribada al poder de partits aliens al règim (republicans i carlins).

Desenvolupament del Torn de Partits i Oposició

Entre 1876 i 1898 es va mantenir la regularitat del torn: 6 eleccions guanyades pels conservadors i 4 pels liberals. La primera crisi del sistema es va produir el 1898, provocant l’erosió dels polítics i dels partits dinàstics.

L'Etapa de Govern Liberal (1885-1890)

Aquesta etapa va suposar un avanç important en les llibertats individuals, amb la regulació i ampliació de la llibertat de premsa, d’expressió i d’associació. Les reformes clau van ser:

  • Llei d’Associacions (1887): Va permetre l'entrada en el joc polític de les forces opositores.
  • Llei del Jurat (1888): Va permetre la celebració de judicis per jurats.
  • Abolició de l’esclavitud (1888).
  • Nou Codi Civil (1890).
  • Sufragi Universal Masculí (1890) per a homes més grans de 25 anys.

Comparativa de l'Oposició: Anarquistes vs. Marxistes

ANARQUISTESMARXISTES
Mikhaïl BakuninKarl Marx
Contraris a l’acció políticaPartidaris de l’acció política
Oposició a la formació de partits políticsDefensa de la creació d’un partit de classe obrera
Defensa de l’individualisme
Refús de l’autoritat i de la jerarquia. Abolició de l’EstatCreació d’un Estat obrer. Dictadura del proletariat
Defensa de la revolució espontània i de l’acció sindicalDefensa de la revolució obrera organitzada

Descarregar

PDF Word HTML