Bloc Occidental i Bloc Oriental: Història Econòmica i Política de la Guerra Freda

Formació dels dos blocs

Bloc occidental, liderat pels Estats Units, incloïa els països situats a l'Atlàntic nord i de l'Europa occidental. Defensava en política la democràcia liberal i en economia el sistema capitalista. Elements de cohesió:

• Conscienciació ideològica: doctrina Truman, dret dels Estats Units a ajudar tots els països que impedissin l'avenç del comunisme.
• Cooperació econòmica: Pla Marshall, el seu objectiu era restaurar l'economia dels països europeus devastats per la guerra, cosa que també beneficiava l'economia americana.
• Aliança militar: OTAN, agrupava 12 països amb costa atlàntica compromesos a prestar-se ajuda en cas d'agressió de tercers països.

Bloc oriental, organitzat entorn de la URSS, Europa oriental i gran part d'Àsia. Sistema polític: democràcia popular. En el pla econòmic van establir la planificació i la nacionalització dels béns de producció:

• Conscienciació ideològica: doctrina Jdànov, que deia que la URSS havia de donar suport al desenvolupament dels partits comunistes; es va crear el Kominform.
• Cooperació econòmica: Pla Molotov, per accelerar la recuperació econòmica dels països d'Europa oriental mitjançant el COMECON.
• Aliança militar: Pacte de Varsòvia, iniciativa de la URSS després de l'entrada de la República Federal Alemanya a l'OTAN.

Crisi econòmica, creixement i recessió

A partir de 1973 el panorama va canviar. Causes:

• Crisi energètica de 1973, provocada per l'alça del preu del petroli: van augmentar els preus, moltes empreses van tancar i hi va haver molt atur.
• Inestabilitat monetària, originada per problemes en el dòlar, que va acabar amb el sistema de Bretton Woods, de manera que les monedes van quedar sotmeses a la llei de l'oferta i la demanda (mercat de divises).

Conseqüències:

• Altes taxes d'atur, que provoquen una competitivitat social per accedir a un lloc de treball.
• Augment de l'economia submergida, de les activitats econòmiques que escapen al control de l'Estat i abaratixen els costos.
• Crisi de l'Estat del benestar, amb la retallada dels serveis socials, i la política neoliberal que defensa que sigui el lliure joc de l'oferta i la demanda el que promogui el creixement econòmic.

Crisi del socialisme real

• Xina: Deng Xiaoping va iniciar reformes: les comunes van ser abolides, es va abandonar la planificació centralitzada i es va donar entrada a la gent jove en els càrrecs dirigents. El resultat va ser un gran creixement econòmic.
• URSS: l'any 1985 va accedir al poder Gorbatxov, que va dissenyar un programa de reformes basat en la reestructuració (perestroika) i la transparència (glasnost).
• Democràcies populars d'Europa oriental: es va iniciar un procés de canvi a Polònia, Hongria, Romania, Bulgària i Txecoslovàquia, que es va separar en dues repúbliques: Txèquia i Eslovàquia.
• Alemanya: reunificació d'Alemanya de l'Est amb Alemanya de l'Oest.
• Iugoslàvia: els problemes nacionalistes van provocar la seva desintegració.

Reconstrucció i expansió econòmica

• Acords econòmics i monetaris entre els Estats Units i els seus aliats. Van establir un sistema de canvi entre les monedes, van crear el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Això és el sistema de Bretton Woods, que va donar estabilitat financera.
• Ajudes econòmiques nord-americanes, com les del Pla Marshall, que van contribuir a la reconstrucció dels països devastats i van facilitar el miracle econòmic alemany i japonès.
• Intervenció econòmica de l'Estat, que es va convertir en el major empresari del país.
• Preus baixos de les matèries primeres i de la mà d'obra, que van facilitar els negocis.

Desenvolupament i planificació

• Tots els mitjans de producció pertanyen a l'Estat.
• Col·lectivització agrària.
• Economia planificada de forma centralitzada.
• Predomini de la indústria pesant.
• Autarquia i intercanvis mutus.

Dificultats i problemes del bloc socialista

• Aparició de dissidències i crítiques al excessiu domini del partit comunista i als privilegis dels seus dirigents.
• Protestes i insurreccions populars contra la pujada dels preus agraris, les deficiències en els habitatges o l'escassetat d'aliments. Els casos més destacats: Hongria 1956, Txecoslovàquia 1968 i Polònia 1956, 1970 i 1980.
• Estancament econòmic progressiu: les dificultats econòmiques van provocar el deteriorament de la qualitat de vida de la població.