Bombardejos a Barcelona i construcció de l'estat franquista
Els bombardejos de Barcelona
La Guerra Total
La guerra total va comportar bombardejos sistemàtics sobre la població civil. Aquesta estratègia tenia dos objectius: la desmoralització (l'afebliment psicològic de la rereguarda era tan important com la lluita al front) i l'extensió del camp de batalla més enllà del front, fins a la rereguarda.
Barcelona va ser assetjada amb brutal precisió per l'aviació italiana (amb base a Mallorca) i la Legió Còndor durant gairebé dos anys. Es van registrar 385 atacs i 1903 impactes de bombes. Es van construir més de 1300 refugis.
Conseqüències dels bombardejos
La manca d'aliments bàsics, l'estraperlo (mercat negre) i el racionament van ser conseqüències directes dels bombardejos. La població va fugir de les ciutats cap al camp i l'estranger, tant per evitar els bombardejos com per la persecució política i ideològica.
Catalunya va acollir centenars de milers de refugiats de tota la península davant l'avanç de les tropes. La població civil es va convertir en objectiu militar per aconseguir la desmoralització de l'enemic. Els bombardejos van tenir un impacte psicològic devastador, i els atacs aeris i la repressió van provocar un èxode massiu de refugiats.
La zona insurrecta: construcció d'un estat totalitari
La mort de Sanjurjo i la Junta de Defensa Nacional
La mort accidental del general Sanjurjo al juliol de 1936 va plantejar un problema de lideratge en la direcció militar i el govern del territori nacional. Es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars i presidida pel general Miguel Cabanellas. Les primeres mesures van ser la prohibició de l'activitat de tots els partits polítics, la suspensió de la Constitució i la paralització de la reforma agrària.
El govern de Franco i la unificació del partit
Al octubre, Franco va ser nomenat cap de govern i generalíssim dels exèrcits. Va allargar la guerra per consolidar el seu lideratge i depurar els seus enemics. A l'abril de 1937, va decretar la creació d'un partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que unificava falangistes i carlins i integrava altres forces nacionals.
L'estat franquista: repressió i conservadurisme
El procés d'institucionalització del nou estat franquista va culminar al gener de 1938. El nou estat s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadurisme i la preeminència del catolicisme. Es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical, i es va imposar la censura. Es van suprimir els estatuts d'autonomia i es va restablir la pena de mort.
La construcció de l'estat franquista va anar acompanyada d'una violència extrema, amb l'anihilació dels vençuts als territoris ocupats. Al març de 1938, es va aprovar el Fuero del Trabajo, inspirat en el feixisme italià, amb un sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors, i es van prohibir les vagues i les reivindicacions obreres. L'estat totalitari va imposar una repressió sistemàtica que va provocar un clima de terror.