Burgesia, Proletariat i Moviment Obrer (S. XIX)
La Societat Burgesa: Estructura i Valors
La societat industrial va veure l'ascens de la burgesia com a classe dominant. Es dividia en diferents estrats:
- La gran burgesia: Formada per empresaris, banquers i grans propietaris. Tenien l'afany de mostrar públicament el seu prestigi i substituir l'aristocràcia en la vida social.
- La burgesia mitjana: Formada per professionals liberals (advocats, metges...), funcionaris i comerciants.
- La petita burgesia: Formada per empleats, botiguers i artesans.
La nova burgesia va imposar els seus valors socials:
- L'exaltació de la propietat privada.
- La virtut del treball i de l'estalvi.
- L'èxit individual com a mesura de progrés.
De la burgesia provenien aquells qui accedien a l'ensenyament universitari, cosa que generava veritables dinasties familiars.
El Proletariat: Condicions de Vida i Treball
La classe obrera, o proletariat, era la mà d'obra necessària per fer funcionar les màquines i constituïa el grup social més desfavorit. Les seves condicions eren extremadament precàries:
- Manca de legislació laboral: No existia cap protecció en cas d'accident o malaltia.
- Dura disciplina laboral: Estaven sotmesos a un control estricte.
- Jornades extenuants: Les jornades laborals eren de 14 a 16 hores diàries, sense descans setmanal.
- Condicions inhumanes: Els llocs de treball eren sovint insalubres i perillosos.
- Salaris baixos: Els sous eren molt baixos i no es cobraven en cas de malaltia o absència.
Com a conseqüència, l'esperança de vida d'un obrer amb prou feines arribava als 50 anys.
Les Primeres Associacions Obreres
El Luddisme
La primera reacció obrera contra les males condicions va ser el luddisme. Aquest moviment es va dedicar a destruir violentament les màquines, que consideraven responsables dels baixos salaris i de l'atur obrer.
Les Societats d'Auxili Mutu
Posteriorment, alguns treballadors van començar a adonar-se de la necessitat de crear associacions pròpies per defensar els seus interessos. Així van sorgir les Societats d'Auxili Mutu, també conegudes com a caixes de resistència. Aquestes organitzacions funcionaven gràcies al cobrament de quotes als seus membres, la qual cosa permetia crear les caixes de resistència per ajudar els treballadors en cas de malaltia, atur o vaga.
Els Sindicats
A Anglaterra es van crear els primers sindicats (Trade Unions), que reunien obrers d'un mateix ofici, com ara el Sindicat de Filadors. Més endavant, l'any 1834, es va fundar la Great Trade Union, que agrupava treballadors de diversos oficis.
Les seves primeres reivindicacions van ser:
- La defensa del dret d'associació.
- La reducció de la jornada laboral.
- Les millores salarials.
- La regulació del treball infantil.
La Denúncia de la Desigualtat Social
Paral·lelament a l'organització obrera, una sèrie de pensadors van denunciar les injustícies creades pel sistema capitalista:
- Els socialistes utòpics: Van ser els primers a criticar les desigualtats socials i a proposar formes alternatives d'organització basades en la propietat col·lectiva.
- Nous corrents revolucionaris: A mitjan segle XIX, van sorgir pensadors que defensaven la necessitat d'una revolució per posar fi al capitalisme i construir una nova societat igualitària. D'aquí van néixer dos grans corrents ideològics: el marxisme i l'anarquisme.
Marxisme, Anarquisme i Internacionalisme
Tant el marxisme com l'anarquisme compartien l'objectiu de destruir el capitalisme i s'oposaven a la propietat privada, però diferien en les seves estratègies i principis:
L'Anarquisme
Amb pensadors destacats com Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin, l'anarquisme es basava en:
- L'exaltació de la llibertat individual i la solidaritat social.
- La defensa de la propietat col·lectiva.
- El rebuig de qualsevol forma d'autoritat (Estat, Església...).
S'oposava a la participació en la política parlamentària i defensava l'acció directa, de vegades violenta. Els anarquistes van impulsar la creació de sindicats revolucionaris (anarcosindicalisme).
El Marxisme
Desenvolupat per Karl Marx i Friedrich Engels, el marxisme:
- Va denunciar l'explotació dels treballadors sota el capitalisme (la teoria de la plusvàlua).
- Va defensar la necessitat d'una revolució obrera organitzada per destruir el capitalisme i instaurar una dictadura del proletariat com a pas previ a una societat comunista sense classes.
Els marxistes van promoure la creació de partits obrers socialistes per organitzar el proletariat i participar en la lluita política.
Les Internacionals Obreres
Amb l'objectiu d'unir els esforços dels treballadors de tot el món, es van crear organitzacions internacionals:
- La Primera Internacional (AIT): Fundada a Londres l'any 1864 a iniciativa de Karl Marx, l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) va agrupar marxistes, anarquistes i sindicalistes. No obstant això, les fortes discrepàncies ideològiques, especialment entre Marx i Bakunin, la van fer inviable i va acabar desapareixent cap al 1876.
- La Segona Internacional: Fundada a París l'any 1889, aquesta vegada impulsada principalment pels marxistes, tenia l'objectiu de coordinar els diferents partits socialistes nacionals. Va adoptar alguns dels símbols del moviment obrer, com l'himne de "La Internacional" i la celebració del Primer de Maig (Dia dels Treballadors).