La Caiguda de Catalunya i el Final de la Guerra Civil Espanyola
La Conquesta de Catalunya i la Retirada Republicana (1938-1939)
Milers de persones arriben a Barcelona, refugiades d'altres zones d'Espanya, buscant seguretat davant l'avanç franquista.
La Batalla de l'Ebre: Porta a Catalunya
De juliol a novembre del 1938, té lloc la crucial Batalla de l'Ebre. El pas de l'Ebre és considerat l'entrada estratègica a Tarragona i Barcelona. Inicialment, hi ha un avenç republicà significatiu, amb la República conquerint una part de la zona de l'Ebre. No obstant això, les forces franquistes reconquereixen ràpidament aquella àrea i fan retrocedir els republicans a causa del seu gran avenç.
La Caiguda de Barcelona i l'Anul·lació de l'Autonomia
Milers de civils fugen cap a França mentre són bombardejats sense pietat. El 26 de gener del 1939, cau Barcelona, un cop devastador per a la República. Poc després, cau Lleida i el general Franco, només trepitjar-la, anul·la immediatament l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, un símbol de la repressió franquista.
El Tancament de la Frontera i l'Exili
L'11 de febrer, Franco arriba a la frontera amb França i la tanca per evitar el trànsit de persones. Les persones que fugen són acollides com a refugiades en camps a França, en condicions sovint precàries, marcant l'inici d'un llarg exili per a molts.
Final de la Guerra Civil: Resistència i Rendició (1939)
El període final de la guerra, de febrer a l'1 d'abril de 1939, es caracteritza per la divisió interna dins del bàndol republicà.
Les Dues Faccions Republicans
- El bàndol de la resistència: Amb el lema «Resistir és vèncer», dirigit per Juan Negrín (PSOE) i els comunistes. Negrín volia esperar l'esclat imminent de la Segona Guerra Mundial per obtenir l'ajut dels aliats internacionals.
- El bàndol de la pau honrosa amb concessions: Liderat pel coronel Segismundo Casado, la CNT, una part del PSOE i militars. Aquesta facció buscava una sortida negociada al conflicte.
El Cop d'Estat de Casado i la Farsa de la Pau
El 6 de març del 1939, les forces de Casado s'imposen sobre Negrín i protagonitzen un cop d'Estat, que deriva en una guerra civil interna a Madrid entre les faccions republicanes. Casado es posa en contacte amb Franco, proposant-li una pau honrosa amb concessions. Però aquesta «pau honrosa» amb Franco resulta ser una gran farsa. Després que Casado dugués a terme el cop d'Estat i apartés Negrín i els comunistes, Franco va respondre amb contundència que només acceptaria una rendició incondicional de la República.