Cambra de la tardor de Gabriel Ferrater: anàlisi del poema

“Cambra de la tardor” de Gabriel Ferrater és un poema publicat l’any 1962 juntament amb el recull de poemes “Menjat una cama” del mateix poeta. Gabriel Ferrater i Soler va néixer a Reus al 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès l’any 1973 , fou un poeta, crític, traductori lingüistacatalà. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu llibre més important és Les dones i els dies(1968). Ferrater vol fer una poesia basada en les experiències de les relacions humanes, però sobretot amoroses amb les dones i també una poesia que reflexioni sobre el pas del temps. Aquests dos centres d’interès de la poesia de Ferrater, els veiem reflectits en aquest poema.El tema de “Cambra de la tardor” és la melancolia del pas del temps, com un mantell que colga els instants amorosos i els enterra en l’oblit.Es compon d’una sèrie de vint-i-tres versos decasíl·labs sense rima.Respecte l’anàlisi del poema, s’observa que comença  en el primer vers amb aquesta persiana, no del tot tancada com mostra en els versos següents, que aïlla als amants del exterior. En el segon vers descriu aquesta persiana com un esglai que es reté de caure a terra i com expressa el tercer vers, aquesta persiana no els aïlla de tot. A fora hi ha el pas del temps que comporta destrucció i a l’interior de la cambra, hi ha una relació amorosa que comença a acabar-se, però que encara conserva la plenitud i la felicitat del moment. Aquest perill que enuncia la persiana no del tot tancada és el final de la relació i la causa d’aquest, és el poder destructor que té el pas del temps. En els versos 4-7 parla de trenta-set horitzons, els quals són els llistons de la persiana i per aquells forats es filtra la llum de l’exterior que posa en evidencia el pas del temps, aquesta llum que es filtra de fora, els fa veure com s’acaba la tarda i com la llum mor, la qual era color de mel, per tant, representa un moment dolç, però ara que arriba la foscor, la llum es de color de poma, agre, que representa la tristesa que provoca en els amants la evidència del final de la seva relació.