Cambres Parlamentàries: Funcions, Autonomia i Dret en Democràcia
Les Cambres en el Pluralisme Democràtic
Les cambres són elegides en un marc de lliure pluralisme democràtic, amb el pluralisme polític com a valor superior i la lliure creació i activitat de partits polítics.
Funcionament Democràtic de les Cambres
- Quòrum de presència: Nombre mínim de membres per iniciar una sessió.
- Quòrum de decisió: Nombre mínim de vots per aprovar una decisió.
Funcions de les Cambres
- Legislar: Elaborar i aprovar lleis.
- Crear i controlar el Govern: Participar en la formació del govern i supervisar la seva acció.
- Impulsar l’acció política: Segons l'article 111.2 de la Constitució Espanyola (CE).
- Elegir membres de les Institucions Públiques:
- Constitució Espanyola (CE):
- Art. 54: Defensor del Poble
- Art. 159.1: Tribunal Constitucional (TC)
- Art. 122.3: Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
- Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC):
- Art. 79.1: Síndic de Greuges
- Art. 77.1: Consell de Garanties Estatutàries
- Art. 81.1: Sindicatura de Comptes
- Constitució Espanyola (CE):
La Forma de Govern Parlamentària
En una forma de govern parlamentària, el Cap del Govern és elegit per les Cambres i la seva acció està subjecta a control parlamentari.
- Responsabilitat política del Govern davant les Cambres:
- Moció de Censura
- Qüestió de Confiança
- Dret de dissolució anticipada del Parlament: Exercit pel Cap del Govern.
Autonomia Parlamentària
L'autonomia parlamentària és un principi clàssic del constitucionalisme liberal-democràtic, estretament vinculat a la separació de poders.
- Fonament: Cada cambra parlamentària és l’expressió directa de la voluntat popular.
- Finalitat: Garantir la primacia del poder legislatiu i el funcionament lliure i independent de les cambres.
Manifestacions de l'Autonomia Parlamentària
- Reglamentària: Autoregulació interna mitjançant el reglament parlamentari.
- De govern interior: Elecció dels òrgans de direcció.
- Financera: Aprovació formalment independent del pressupost parlamentari.
- Administrativa i disciplinària: Potestat per establir lliurement l’organització parlamentària, la funció pública parlamentària i per exercir facultats disciplinàries i de policia.
El Dret Parlamentari
Concepte de Dret Parlamentari
Conjunt de normes jurídiques que regulen l’organització i el funcionament de les Cambres i l’exercici de les funcions parlamentàries.
Naturalesa del Dret Parlamentari
- Estreta vinculació al Dret Constitucional, però amb substantivitat pròpia.
- Autoregulació interna.
- Destinataris: Membres de les cambres i Govern.
- Limitats efectes externs.
- Absència de tutela judicial ordinària en molts aspectes.
- Els òrgans de les cambres vetllen pel compliment de les normes del Dret Parlamentari.
- No es disposa en molts casos d’instruments coactius per garantir aquest compliment.
- Els controls o les sancions en ocasions són més polítics que jurídics.
Sotmetiment al Control de Constitucionalitat
Els reglaments parlamentaris estan subjectes al control de constitucionalitat a través del recurs d’inconstitucionalitat.