El camí cap a la Segona Guerra Mundial i el feixisme
Canvi en les relacions internacionals
La humiliació d'Alemanya en el Tractat de Versalles i la frustració d'Itàlia pel fet de no haver vist satisfetes les promeses fetes pels aliats sobre la seua ampliació territorial, expliquen l'ambient que hi havia als dos països en els anys trenta. Les polítiques agressives de nazis i feixistes es basaren en el desig de modificar a favor seu la situació heretada del 1919. En contrapartida, la política indecisa a França i el Regne Unit no va frenar les agressions de l'Alemanya nazi en la dècada de 1930.
L'estabilitat dels anys vint i el gir cap al conflicte
Durant els anys vint es consolidaren les bases d'una pau duradora que superara els efectes de la Primera Guerra Mundial. El Pacte de Locarno de 1925, en el qual Alemanya va acceptar les fronteres establides a la pau de Versalles, i el Pacte Briand-Kellogg, on es renunciava a la guerra com a mitjà d'acció política, en són exemples clars. Però els efectes de la crisi del 1929 i l'accés de Hitler al poder van canviar el panorama internacional. La debilitat de la Societat de Nacions i de les potències occidentals facilitaren el camí cap a la guerra. El primer esdeveniment clau fou la invasió de la Xina pel Japó; el Japó començava a construir el seu domini sobre l'Àsia oriental i sobre el Pacífic.
L'expansionisme nazi i les aliances feixistes
La política exterior nazi tenia com a primer objectiu revisar el Tractat de Versalles. Va dur a terme una política d'agressions i apaivagaments i va dur a la pràctica l'expansió del Reich, un dels principis bàsics del nazisme. Hitler va anar incomplint les clàusules de Versalles: abandonà la Societat de Nacions i anuncià el restabliment del servei militar obligatori. Un any després, va dur a terme la segona transgressió del tractat, que va ser la remilitarització.
Les democràcies havien deixat passar una ocasió per detindre Hitler, i la seua debilitat contrastava amb l'agressivitat i l'èxit dels nazis. Les ànsies imperials de Mussolini s'havien complit a Etiòpia, fet que va sancionar la intervenció italiana des del punt de vista financer i econòmic. La Guerra Civil d'Espanya va constituir una nova ocasió per a l'actuació conjunta de les potències feixistes; el bàndol internacional comptà amb l'enviament d'armament i soldats. La solidaritat dels dos estats feixistes es va consolidar amb la signatura d'un tractat d'amistat, l'Eix Roma-Berlín, i Alemanya va firmar un altre pacte amb el Japó, el Pacte Antikomintern, que anava en contra de la URSS.