Cánovas i la Restauració: Pensament Polític i Estabilitat
Cánovas i el seu Pensament Polític: L'Artífex de la Restauració
La naturalesa de la Restauració ve marcada des del principi per la personalitat i ideologia d'Antoni Cánovas del Castillo, veritable artífex polític d'aquesta. El seu ideari reflecteix un gran pragmatisme i eclecticisme.
Cánovas prepararia amb molta cura la Restauració:
1. L'Abdicació d'Isabel II (1870)
L'any 1870, Isabel II abdica en el seu fill Alfons XII. Fou tasca àrdua aconseguir que Alfons fos acceptat com a candidat idoni per ocupar el tron. Al voltant d'Isabel prevalia un esperit de revenja i un desig de liquidar l'obra del 68. Cánovas reconeixia els errors del sistema isabelí i el seu desprestigi, per això era necessari un nou titular al tron que estigués desvinculat del passat. Pensava que no era viable tornar enrere, sinó que calia assumir tot allò assumible de l'experiència del 68. Aconsegueix convèncer i fer abdicar Isabel. En altres cercles monàrquics es barallava una solució montpensierista i carlina.
2. El Manifest de Sandhurst (1874)
L'any 1873, Isabel II va posar la causa borbònica en mans de Cánovas, cap del partit alfonsí. L'1 de desembre de 1874 es va redactar el “Manifest de Sandhurst”. Redactat per Cánovas i signat pel príncep, representa el programa polític de la nova monarquia: un règim monàrquic de caràcter conservador i catòlic, que defensaria l'ordre social i garantiria el funcionament del sistema polític. Oferia l'estabilitat que desitjava la majoria de la societat.
La nova monarquia volia omplir el buit legal existent i atraure i integrar a tots. Alfons XII seria el primer rei a declarar-se obertament liberal i catòlic. Es posava de manifest el caràcter obert i integrador de la monarquia borbònica.
L'eix central del sistema canovista seria:
- Crear un sistema polític per a superar el caràcter partidista excloent dels moderats durant el regnat d'Isabel II.
- Evitar l'intervencionisme militar.
- Superar la síndrome de guerra civil (el problema carlí).
Així, neix la Restauració més que com un projecte de futur, amb la idea de superar els problemes del passat. Cánovas es recolzava en el desig generalitzat d'estabilitat política de la societat, per a posar en marxa un procés de síntesi que integrés les dues Espanyes: la moderada i la progressista.