El canvi d'orientació de l'economia espanyola (1957-1973)

1. El canvi d'orientació de l'economia

1.1. Els governs del "desarrollismo"

El govern format per Franco l'any 1957 i els successius van suposar un canvi significatiu. Serà la transició cap a la segona etapa, dominada pels tecnòcrates.

Causes del canvi d'orientació:

1. Mala conjuntura econòmica de finals de la dècada del 1950.
2. Pressió dels organismes internacionals.
3. Augment de les protestes socials.
4. Europa vivia una etapa de recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial, l'economia espanyola estava disposada a aprofitar les condicions favorables.
5. Es volia un reformisme tècnic per trobar una sortida a la greu situació econòmica i social derivada de l'autarquia.

1.2. El Pla d'Estabilització (1959)

Objectiu: posar fi al fort intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera.

Tres grans eixos:

1. Estabilització de l'economia:
   Per reduir la inflació: s'apugen els tipus d'interès bancari; es limita la concessió de crèdits; es congelen els salaris.
   Per poder limitar el dèficit públic es porta a terme la reforma fiscal per augmentar la recaptació i per limitar la despesa de l'Estat.
2. Liberalització interior de l'economia:
   Es va dur a terme a partir de l'eliminació d'organismes estatals interventors i posant fi a la reglamentació dels preus fixos.
3. Liberalització exterior de l'economia:
   Objectiu: eliminar els obstacles a l'entrada de mercaderies estrangeres i facilitar la inversió de capitals exterior.
   S’anuncia la convertibilitat de la pesseta per facilitar els intercanvis.

A canvi de tot això, diversos organismes internacionals van donar préstecs a Espanya. Totes aquestes mesures volien incorporar l'economia espanyola als mercats internacionals per posar les bases d'un creixement econòmic posterior.

1.3. Els Plans de Desenvolupament

Es crea el càrrec de comissari del pla de desenvolupament: Laureà López Rodó. El projecte consistia a aplicar una planificació econòmica indicativa.

Objectiu: impulsar des de l'Estat el creixement de l'economia mitjançant: programar activitats del sector públic i oferir als inversors privats informació i previsió i incentius fiscals i subvencions.

Dues línies d'actuació:

1. Accions estructurals: Solucionar algunes deficiències de la indústria.
2. Pols de desenvolupament: Intentaran reduir els desequilibris econòmics regionals. A Catalunya va tenir poca repercussió.

En general no va assolir els objectius, ja que els recursos públics eren pocs i a vegades es malbarataven o s’invertien de manera ineficaç. Globalment van tenir escassa rellevància: l’èxit més gran va ser proveir la iniciativa privada d’infraestructures.