Canvis del Segle XVIII: Il·lustració, Liberalisme i Successió
Parlamentarisme Anglès i Liberalisme Polític
El parlamentarisme anglès defensava tres principis:
- La llibertat, que es reflectia en l'existència d'uns drets que tenien totes les persones.
- La igualtat davant la llei, un concepte que s'oposava als privilegis dels estaments.
- La propietat com a criteri de diferenciació social.
El liberalisme polític va ser la base teòrica de la monarquia parlamentària anglesa. Va ser enunciat per John Locke.
La Il·lustració: Raó i Drets Naturals
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al llarg del segle XVIII.
Segons els il·lustrats, era possible analitzar la societat aplicant la raó. L'ésser humà era el centre de les seves teories. Defensaven que les persones tenen uns drets naturals. A més, afirmaven que la tolerància era la base de la convivència humana.
El Despotisme Il·lustrat
El Despotisme Il·lustrat és el sistema polític que neix de l'aplicació de les idees il·lustrades per part d'alguns monarques absoluts.
Ideals Il·lustrats: Equilibri Social i Igualtat Jurídica
Els il·lustrats defensaven un sistema d'equilibri social i d'igualtat jurídica que permetés el progrés social a tots els individus i que aquest progrés no depengués dels privilegis econòmics o familiars.
Burgesia, Poder Polític i Liberalisme Econòmic
La burgesia va aprofitar la crisi de l'Antic Règim per plantejar la seva demanda de poder polític. Volien una separació de poders i una sobirania nacional (el poder correspon a la nació, als ciutadans, i que el rei és un mer representant).
El liberalisme econòmic tenia dues conseqüències:
- En primer lloc, qualsevol persona que ho volgués i tingués els mitjans adequats hauria de poder obrir un negoci i prendre decisions pel que fa a preus.
- En segon lloc, l'Estat no havia d'intervenir en l'economia; l'Estat tampoc podia protegir els productes.
Guerra de Successió Espanyola i Tractat d'Utrecht
L'any 1700, la mort de Carles II d'Àustria sense descendència va fer que França i Àustria volguessin posar al tron espanyol els seus respectius candidats: Felip d'Anjou per part de França i l'arxiduc Carles per part d'Àustria. Encara que el testament de Carles II va nomenar Felip d'Anjou com a successor, l'arxiduc Carles no el va acceptar com a rei i va reclamar els seus drets al tron.
D'aquesta manera es va produir la Guerra de Successió Espanyola. Per a finalitzar-la, es va signar el Tractat d'Utrecht, pel qual els espanyols van renunciar a les possessions que tenien a Flandes i Itàlia (cedides a Àustria a canvi que Felip V fos rei a Espanya) i també van cedir a Anglaterra els territoris de Gibraltar i Menorca. Això va significar la fi d'Espanya com a potència europea.