Canvis Demogràfics i Econòmics del Franquisme
Canvis estructurals i demogràfics
Balanç demogràfic de la Guerra Civil: es van produir pèrdues d'un milió de persones, incloent-hi els exiliats. Es va registrar una caiguda de la natalitat, un augment de la mortalitat i una disminució del nombre d'homes respecte al de dones. Hi va haver una profunda divisió entre vencedors i vençuts, la qual cosa va suposar la pervivència de l'odi.
Moviments migratoris
La migració interior s'intensifica. En l'èxode rural s'aprecien dues tendències: des de les zones agrícoles de l'interior fins a la perifèria industrial. Les zones migratòries es van sumar a les ja tradicionals. Les famílies immigrants es van establir en àrees suburbanes en condicions precàries; el barraquisme augmenta i les ciutats creixen de forma que provoquen desbarats urbanístics. La migració exterior es multiplica, sobretot cap a països europeus.
Població activa
Es produeixen canvis en la societat espanyola. Tot i que la població activa al camp augmenta inicialment, durant el franquisme la població activa del sector primari es redueix, mentre es produeix un augment de la població activa en els sectors industrial i de serveis.
Evolució econòmica
La postguerra (1939-1959)
La Guerra Civil va comportar grans costos econòmics, amb la destrucció d'edificis i xarxes de comunicació. Es va reduir la producció agrícola i industrial, provocant un estancament econòmic i l'aïllament internacional. L'estancament econòmic va durar quasi 20 anys; entre el 1939 i el 1954 la població espanyola treballava més que abans de la guerra, però les condicions eren pitjors. Entre el 1953 i el 1954 es va produir un lleuger creixement.
L'autarquia
Durant la dècada dels 40, la fam i la misèria van ser provocades per la política econòmica franquista, i també pels efectes de la Segona Guerra Mundial i l'aïllament polític d'Espanya. El franquisme, fidel a la ideologia feixista, va optar per l'autarquia, caracteritzada per la voluntat d'aïllar-se econòmicament de l'exterior, amb la limitació d'importacions i exportacions per aprofitar els recursos propis. Hi va haver una intervenció de l'Estat en la producció i distribució de béns, així com a l'hora de fixar preus. El 1941 es crea l'INI (Institut Nacional d'Indústria) amb el propòsit de fabricar productes necessaris que l'empresa privada no estava en condicions de produir. L'objectiu va ser impossible, ja que Espanya no produïa matèries primeres imprescindibles ni aliments suficients, fet que va portar a un empobriment general.
Dècada dels 50 i expansió econòmica
Durant la dècada dels 50 es van suprimir algunes mesures intervencionistes i hi va haver un creixement econòmic moderat, tot i que no va ser equilibrat. Pel que fa a l'expansió econòmica, el 1957 Franco incorpora al Govern experts en economia (tecnòcrates) que preparen el Pla d'Estabilització i Liberalització amb l'objectiu de frenar la inflació.
La crisi de 1973-1975
L'expansió econòmica es frena per una crisi que comença per causes externes, provocant inflació i un augment del dèficit comercial i pressupostari.