Canvis Morfològics i Mutacions: Factors Clau en l'Evolució

Reordenació cromosòmica

Cromosoma → cada una de les estructures altament organitzades, formades per ADN i proteïnes que contenen la major part de la informació genètica d’un ésser viu.
Genoma → conjunt total d’ADN d’un ésser viu.

Mutacions

Són alteracions permanents de caràcters hereditaris a l’atzar del material genètic. Generen un canvi en el material genètic d'una cèl·lula. Aquestes s’encarreguen d’aportar variabilitat a la població, sobre la qual actua la selecció natural, permetent així l’evolució de les espècies. Les mutacions poden ser sense efectes, beneficioses o perjudicials i és la selecció natural la que s'encarrega d'afavorir la supervivència dels individus amb mutacions beneficioses. La selecció natural és un dels mecanismes fonamentals de l’evolució. A través de la selecció natural, els individus millor adaptats a una determinada condició sobreviuen i transmeten aquesta característica a la seva descendència de tal manera que quan procreen fan una millora a la generació següent. Les mutacions, per tant, provoquen l’aparició de nous al·lels i la selecció natural elimina els al·lels menys aptes.

Un cariotip

És el conjunt de cromosomes d’una cèl·lula. Els cariotips es distingeixen per tipus de cromosomes:

• Heterocromosomes (cromosomes sexuals): són molt diferents l’un de l’altre i intervenen en la determinació del sexe. Un s’anomena cromosoma X i l’altre cromosoma Y. Les dones presenten dos cromosomes X i els homes presenten un cromosoma X i les dones un cromosoma Y.
• Autosomes: són la resta de cromosomes i són iguals en tots dos sexes.

Divergència genètica

És el procés en el qual dos o més poblacions d’una espècie acumulen mutacions a través del temps. Això vol dir que les poblacions d’espècies viuen de forma independent l’un de l’altre durant tant temps que ja no poden produir descendència capaç de sobreviure.

Australopithecus

• Bracos robustos i llargs, prims i petits: 1,20/1,40.
• Vivien a les sabanes africanes ja que hi havia arbres, s'explica el bipedisme.
• Tenien l'avantatge d'alçar la mirada per localitzar depredadors i poder emigrar.
• Eren els primers primats bípedes, recorrien la sabana més fàcilment i asseguraven l'alimentació.
• Van ser la primera espècie en separar-se dels micos i van ser els primers en fabricar eines.

Africanus: crani globulat, major capacitat cranial, prové del sud d'Àfrica, vivia en un medi forestal, sec i obert.

Panspèrmia.

Abiogènesi: precursors químics (absència d'oxigen molecular + fonts d'energia).

En l’ambient molt càlid de la Terra primitiva es van poder concentrar les substàncies orgàniques per evaporació del brou primitiu en petites basses superficials. Les molècules es van poder diversificar i formar agregats més complexos, seleccionant-se les més estables. Oparin creia que a partir de petites porcions de brou primitiu es van formar els coacervats. Una mena de cambres amb una membrana formada de lípids que separava un compartiment interior de l'exterior.

Insecticides indueixen a insectes a mutacions

Que els insectes acabin sent resistents als insecticides és perquè hi ha uns que ja són resistents i aquests són els que sobreviuen o perquè es van adaptant i van mutar per adaptar-se i poder resistir. Per un costat apareixen els que tenen una tolerància i només quedaran aquests. Aquests continuen evolucionant i adquirint mutacions. Algunes d’aquestes mutacions s'afegiran a les que ja tenien i els conferiran una resistència a quantitats més elevades. Cada cop els insecticides seran més resistents als tòxics i els insecticides cada cop seran més resistents a concentracions més elevades. Per tant, els insecticides no provoquen mutacions sinó que seleccionen els que ja tenen aquestes mutacions.