Canvis Socials i Polítics: Segles XVIII i XIX

Les dones a la societat industrial

Al proletariat, la dona ha de treballar, molt sovint per un salari inferior al dels homes. A la burgesia i a les classes mitjanes, la dona no fa feina i resta a la llar. Les dones no tenen drets polítics en aquest moment.

Revolució industrial: canvis

• Polítics: Una revolució a finals del segle XVII va limitar els poders del rei i va ampliar els del Parlament, que representava la part més acabalada de la societat. Les Enclosure Acts van ser unes lleis que permeteren el tancament de les terres comunals i la seva privatització.
• Agrícoles: Innovacions com el Sistema Norfolk, que permet una rotació de conreus sense guaret. Nous mètodes de sembrada (Jethro Tull), nous conreus (patates, blat d'Índies). Creix la producció i permet la inversió i l'acumulació de capital, que després serà invertit en la indústria.
• Demogràfics: Creixement de població per l'augment de la natalitat i disminució de la mortalitat prematura; Creixement de l'esperança de vida (millor alimentació, menys guerres, vacunes). Proporcionarà mà d'obra a la indústria.
• Noves fonts d'energia: energia hidràulica i carbó.

Una nova societat

• Creixement de la població europea.
• Èxode rural.
• Creixement urbà.
• Societat de classes: burgesia i proletariat, i unes classes mitjanes.
• Nous valors: família, treball, prosperitat...
• Grans diferències socials, entre la prosperitat de la burgesia i la pobresa i males condicions de vida de la major part del proletariat. Treballen homes, dones i infants, en llargues jornades de feina.

La societat francesa del segle XVIII

La societat francesa del segle XVIII, anterior a la Revolució, experimenta un seguit de transformacions en l'àmbit intel·lectual, científic i econòmic que la porten a qüestionar l'Antic Règim i a desitjar canvis profunds. Un seguit de crisis de subsistències i industrials sacsegen la societat francesa. Els filòsofs i els il·lustrats fan una crítica a l'Antic Règim basada en la raó i en la ciència. Elevades despeses de la Cort, que viu una vida de luxe; aquest fet, juntament amb la vida personal dels monarques, causa el desprestigi de la monarquia.

Napoleó guiant el seu exèrcit a través dels Alps

Es considera que Napoleó posa fi a la revolució quan dona un cop d'estat el 1799 i instaura el consolat i l'imperi.

Després de la revolució de 1789

Després de la revolució de 1789 es va implantar un règim polític constitucional i parlamentari. La declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, les lleis posteriors i la igualtat legal, les llibertats públiques i la propietat. Els ciutadans seran subjecte de la sobirania i la llei regirà. La Constitució de 1791 va garantir la vida social dels francesos. A partir d'aquest moment els ciutadans van poder expressar-se, reunir-se, informar-se, votar (només homes) lliurement i defensar-se davant dels tribunals.

Conseqüències de la revolució

Va suposar l'extensió de les formes revolucionàries, del liberalisme i la fallida definitiva de les estructures feudals.

Primera Internacional

Neix com a resposta a l'explotació que pateixen els treballadors com a conseqüència de la revolució industrial. El seu objectiu és aconseguir un ordre social més just i igualitari lluitant contra el capitalisme. És un símbol de solidaritat internacional entre els obrers per sobre de les fronteres.

Alternatives socialista i anarquista

Socialisme utòpic: Neix com a resposta a l'explotació que pateixen els treballadors com a conseqüència de la revolució industrial. El seu objectiu és aconseguir un ordre social més just i igualitari lluitant contra el capitalisme. És un símbol de solidaritat internacional entre els obrers per sobre de les fronteres.

Conseqüències del domini colonial

Econòmiques: Expropiació de les terres indígenes, que van passar a mans dels colonitzadors. Es van abandonar els conreus tradicionals en benefici del monocultiu, destinat a l'exportació, mitjançant un sistema de plantacions.