Canvis tecnològics, científics i organitzatius en la indústria

Els canvis tecnològics, científics i organitzatius

Canvis tecnològics

Les noves tecnologies i la telemàtica han suposat, d’una banda, el naixement d’un nou sector industrial amb la introducció de nous materials aplicats al desenvolupament de la microelectrònica (fibra òptica) i de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i, de l’altra, han provocat una autèntica revolució en els sistemes de producció industrial, ja que, per exemple:

• Automatitzen els processos productius gràcies als robots que pinten, carreguen, manipulen i s’autoreparen en cas d’avaria.
• Permeten controlar l’evolució de les empreses des de qualsevol lloc del món.
• Detecten instantàniament l’evolució de la demanda i així poden reajustar immediatament la producció.
• Faciliten la fragmentació dels processos productius i la seva dispersió geogràfica.
• Fan possible la comunicació entre els establiments i la seu central de l'empresa en temps real.

Canvis en l’organització empresarial i en la planificació industrial

Les innovacions tècniques permeten obtenir molta informació i transmetre-la a grans distàncies en temps real i per poder ser aplicables tant en els dissenys industrials com en el mateix procés productiu i fins i tot en l’emmagatzematge i la distribució dels productes.

La gestió i l’estudi de com i on s’ha d’invertir el capital per obtenir-ne els màxims beneficis són qüestions decisives. Els centres d’estudi reuneixen a investigadors i empreses en parcs tecnològics, amb tota classe de facilitats, en els quals tècnics qualificats ideen innovadors processos i creen nous productes.

Canvis en la localització laboral de les empreses

Les indústries que requereixen molta mà d’obra poc qualificada es desplacen cap a països en desenvolupament, on aconsegueixen avantatges fiscals, amb prou feines existeixen drets laborals i els salaris són molt baixos. Això posa en perill les conquestes socials aconseguides als països desenvolupats, com la regulació dels contractes laborals, la prestació de l’atur o les pensions de jubilació. Les empreses prefereixen reduir la mà d’obra i augmentar la inversió en tecnologia avançada i la contractació de tècnics qualificats en disseny, control de qualitat, màrqueting...

Canvis en els processos productius

El capital industrial es concentra i s’internacionalitza mitjançant fusions d’empreses o compra d’una empresa per una altra. Es forma així una trama densa de grans empreses multinacionals el mercat de les quals comprèn el conjunt del planeta. Fruit d’aquesta globalització és l’adaptació dels sistemes de producció i la diversificació dels productes.

La fragmentació i la dispersió de la producció

El procés de producció es fragmenta i es dispersa de manera que es redueix la mida de l’establiment per evitar la concentració de la producció i dels obrers. Les empreses multiplanta divideixen la producció en diversos establiments situats a vegades en països, que s’especialitzen en la fabricació d’alguns components o en models específics. Les empreses tendeixen a una producció globalitzada: una determinada part del procés és realitzat per la fàbrica més eficient, encara que estigui lluny de la seu central, cosa que comporta un procés de deslocalització.

La diversificació dels productes

Existeixen grans empreses globals que venen els mateixos productes estandarditzats, fabricats en sèrie i orientats a un consum massiu, promocionats amb campanyes publicitàries. Altes empreses, tecnològicament molt avançades, tenen una producció flexible: observen el producte que té una major demanda i fabriquen segons la demanda amb ella, ja que disposen d’un centre d’adequació que canvia el producte que es fabrica mitjançant una reprogramació.

La indústria espanyola en el context europeu i mundial

La integració d’Espanya a la CEE

Quan el 1985 es va signar el tractat d’adhesió a la CEE les regions industrials espanyoles presentaven una notable falta de modernització, un nivell d’innovació molt baix, greus deficiències en les infraestructures i problemes ambientals greus. L’Europa més desenvolupada va tenir un paper fonamental com a element dinamitzador de l’economia espanyola, ja que Espanya es va convertir en receptor de recursos procedents del pressupost comunitari.

Els objectius eren augmentar la competitivitat industrial per tal de no perdre quota de mercat interior, per la lliure entrada de productes industrials europeus, i a aconseguir una quota més grans als països de la UE. El liberalisme econòmic imposat per la Comunitat Europea va suposar la progressiva privatització de les empreses públiques creades per l’INI. Les empreses invendibles van passar a formar part de la Societat Estat de Participacions Industrials (SEPI), en part finançades per l’Estat.

Les polítiques ambientals i l’activitat industrial
La Unió Europea exigeix als Estats membres que controlin la contaminació i les emissions de CO2. Per això, finança polítiques ambientals de protecció territorial, avalua els impactes ambientals, promociona l’aplicació de tecnologies netes (indústria verda) i proposa auditories ambientals i operacions de rehabilitació. Espanya es troba entre els països amb emissions elevades de CO2, a causa de la combustió de carbó en plantes siderúrgiques i en termoelèctriques.

Les directrius industrials de la UE en l’actualitat

La globalització ha afavorit la deslocalització tant d’empreses tradicionals, que ocupen molta mà d’obra, com d’indústries d’alta tecnologia. Davant d’això, els plantejaments de la UE aposten per que la indústria europea sigui capaç de competir a escala mundial, i per això necessita:

• Un augment continuat i sostenible de la productivitat a base d’innovació i esperit empresarial.
• Professionals millor preparats, amb una formació laboral equiparable a la dels Estats Units o Japó.
• Una inversió en I+D més gran i aconseguir un major nombre de patents europees i més indústries d’alta tecnologia.
• Fomentar la cooperació tecnològica.

Els espais industrials espanyols en un món global

El teixit industrial espanyol s’ha anat incorporant a la globalització econòmica, de manera que les nostres zones industrials es configuren com ara punts d’una xarxa de producció a escala mundial. Moltes decisions es prenen fora d’Espanya, ja que aquí hi ha poques seus centrals de grans empreses. Això explica que, malgrat ser una potència industrial, Espanya no tingui cap paper rellevant en l’economia mundial.

Globalització i deslocalització
En una economia globalitzada les empreses busquen la competitivitat per a augmentar la seva quota de mercat; d’aquí es deriven les causes de la deslocalització: busquen menors costos laborals i millors condicions fiscals i tècniques. D’altra banda, la localització dels establiments industrials s’ha flexibilitzat de manera que l’empresa pot deslocalitzar part del procés productiu. Les conseqüències de les deslocalitzacions són l’augment de l’atur i la pèrdua d’ocupació del sector secundari. Les polítiques industrials dels governs proporcionen ajudes a les empreses per a frenar el procés de deslocalització i l’augment de l’atur.