La Capella Sixtina de Miquel Àngel
Significat i funció
Per a la decoració de la volta de la Capella Sixtina l'artista florentí va idear un extens i complet programa iconogràfic bíblic dividit en tres registres. Al primer registre arrencant des de les parets sorgeixen a ambdós costats les llunetes de les finestres en les quals es representen els avantpassats de Crist. En un segon nivell també ambdós costats i representen personatges que van anunciar l'arribada del Messies: set profetes que apareixen a l'antic testament i cinc sibil·les, sacerdotesses de tradició grega equivalents paganes dels profetes. Al tercer nivell situat a la part central Miquel Àngel distribueix l'espai en nou franges rectangulars dins de les quals representa passatges del llibre del Gènesi. Flanquejant aquestes escenes apareixen a ambdós costats 5 parelles de nus masculins (ignudis) que sostenen deu medallons amb una representació de l'antic testament a cadascun. L'impressionant fresc del judici final representa l'arribada del dia en què Crist valora el comportament humà, explicat al llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan. Presideix l'escena la figura del Crist Jutge amb la mà dreta aixecada amb un gest d'autoritat i acompanyada de la Mare de Déu. Al voltant de la figura central de Crist Jutge hi ha representats un acord de profetes, apòstols i sants, entre els quals es destaquen Sant Pere a la seva esquerra amb les claus, i Sant Llorenç i Sant Bartomeu, aquest darrer representat amb el rostre del pintor als seus peus, amb els símbols del martiri respectiu: una graella i la pròpia pell, respectivament.
A l'esquerra del Messies hi ha els condemnats que són llançats a l'infern pels Àngels justicieros. A l'infern els espera Caront, personatge de la mitologia grecoromana que amb la seva barca s'encarrega de portar les ànimes impures davant del jutge infernal Minos, a l'angle inferior dret amb serps al voltant del cos i davant del Leviatán, el monstre marí que simbolitza el caos descrit en el llibre de Job.
A la dreta Miquel Àngel representa els salvats que pugen al cel ajudant-se els uns als altres. Finalment, a les dues llunetes de la part superior l'artista florentí hi pinta els Àngels portadors del símbol de la passió de Crist: la columna, la creu, els claus i la corona d'espines.
Models i influències
Per a la creació d'una obra tan magna, Miquel Àngel va agafar nombroses referències tant artístiques com literàries. Segons els especialistes, el mestre italià va recórrer als models de l'estàtua clàssica, així com també a l'expressió de Luca Signorelli a la catedral d'Orvieto i fins i tot a pintures del Bosch per a la elaboració de les nombroses figures.
Pel que fa a les referències iconogràfiques, sembla que, segons la llum de les diverses formes literàries com la Divina Comèdia de Dante, el llibre bíblic de Ezequiel i l'Apocalipsi de Sant Joan, a més d'agafar alguna referència de la mitologia clàssica com el personatge de Caront, el barquer de l'Hades.
Respecte als seus coetanis, la influència de Miquel Àngel en l'art occidental ha estat enorme. El seu gran domini en la concepció volumètrica del cos humà, aconseguit gràcies a la realització d'estudis anatòmics rigurosos, ha influenciat grans artistes del barroc com Rubens i Caravaggio, i del segle XIX Delacroix i Gericault.