Capitalisme Industrial: Liberalisme, Finances i Nova Organització Productiva

El Capitalisme Industrial i la Nova Organització Productiva

Liberalisme i Capitalisme

A la darreria del segle XVIII, un grup de pensadors britànics van definir el liberalisme econòmic (basat en la idea que ningú depèn de ningú econòmicament). El pensador que va destacar més va ser Adam Smith, que en la seva obra de l'any 1776 va establir els principis fonamentals del liberalisme:

• L'interès personal i l'obtenció del màxim benefici.
• L'adaptació de l'oferta i la demanda.

El capitalisme industrial s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció (màquines, fàbriques, etc.) són propietat privada de la burgesia, i els treballadors d'una fàbrica (obrers), que formen el proletariat, treballen a canvi d'un salari. Quan les empreses acumulen molts estocs (producte que no s'ha venut), es produeix que en el capitalisme s'originin crisis econòmiques i augmenti l'atur.

Funcionament de les Societats Anònimes

El funcionament d'una societat anònima es basa en les accions. Cada persona té una acció. Aquest sistema s'utilitza en empreses molt grans i amb gran poder. Els accionistes tenen poder de vot.

Borsa de Valors

Lloc on es compren i es venen les accions.

Consell Administratiu

És el consell que dirigeix l'empresa i el formen els empresaris amb més poder i més accions.

El Capitalisme i les Classes Socials

Durant l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII) no hi havia classes socials, sinó estaments (privilegiats i no privilegiats). En l'època actual (segles XIX i XX), la societat ja no es divideix en estaments, sinó en classes socials:

Burgesia

Són els propietaris dels mitjans de producció.

Proletariat

Treballen per a la burgesia a canvi d'un sou.

Bancs i Finances

La banca va tenir un paper important en el desenvolupament del capitalisme. Es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que lliuraven els seus diners en dipòsits, i els empresaris, que necessitaven capital per invertir. Els bancs van donar préstecs a les empreses i van fer inversions (compra d'accions). També van facilitar els pagaments amb xecs i lletres de canvi.

Les empreses grans, que s'anomenaven societats anònimes, necessitaven un gran capital que no podia sostenir una sola persona. Per això, les accions es compraven o venien en la Borsa de Valors.

L'Expansió del Capitalisme Industrial

A començaments del segle XIX, la indústria s'estén a França i Bèlgica. Entre 1850 i 1870, s'industrialitzen Rússia, Alemanya, els EUA i el Japó. Al Sud d'Europa hi havia regions industrials i zones rurals, mentre que l'Europa Oriental es va mantenir al marge del procés d'industrialització fins al segle XX.

La Nova Organització Industrial: Taylorisme i Fordisme

A la darreria del segle XIX, l'organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie (coneguda com a Taylorisme), on les persones treballaven com màquines. Aquest nou sistema de producció va néixer als EUA, i la fàbrica d'automòbils Ford va ser la primera a implantar-lo, on es va anomenar Fordisme.

Les inversions de capital i el desig de disminuir la competència van estimular la concentració industrial. Així van néixer diverses formes d'associació empresarial:

Càrtel

Acords entre empreses per fixar preus o quotes de mercat.

Trust

Fusió d'empreses sota una única direcció.

Hòlding

Grup financer format per empreses i bancs que controlen diverses societats.

Monopoli

Dret exclusiu d'una empresa a comercialitzar un producte o servei.