El Capitalisme Industrial i la Lluita de Classes
El capitalisme industrial i el moviment obrer
El capitalisme liberal industrial genera l’aparició d’organitzacions obreres i la transformació dels moviments populars republicans. Les bases ideològiques d'aquest procés són el republicanisme democràtic social. Les oligarquies dominants cedeixen en aspectes com el sufragi i els drets laborals davant la mobilització obrera per contrarestar les noves ideologies socialistes i comunistes. D'aquesta manera, la lluita es trasllada al terreny de les idees.
L'estructura de la societat de classes
El moviment comença amb la societat industrial. S'estableix la societat de classes, que es defineix per la igualtat jurídica però està realment determinada per la posició econòmica. Es divideix principalment entre:
- Burgesos: classificats entre la gran burgesia (l'aristocràcia, grans artesans i comerciants) i les classes mitjanes (professions liberals).
- Proletaris: són treballadors que només són propietaris de la seva força de treball. Pateixen males condicions de vida, treball infantil, llargues jornades laborals i males condicions de treball; en definitiva, són explotats.
Quan els proletaris prenen consciència d’aquesta explotació, neix la consciència de classe. S’organitzen en sindicats i partits influenciats per diverses ideologies socialistes, iniciant així el moviment obrer i les revolucions.
Urbanització i pensament socialista
La societat urbana és producte de l’èxode rural i esdevé l'escenari de canvis polítics, socials i culturals, així com dels conflictes socials. Les primeres organitzacions obreres lluitaven per reivindicacions laborals, i el pensament socialista es va dividir en dos grans corrents:
- Socialisme utòpic: critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme, denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada. Busquen una societat justa i fraterna, tot i que desconfien de la política i dels polítics.
- Socialisme revolucionari: Karl Marx desenvolupa una filosofia per interpretar la història anomenada materialisme històric. Aquesta teoria ens diu que la història és un procés de canvi i transformacions de l’economia basat en els modes de producció, les forces de producció i les relacions de producció. Aquests elements defineixen les classes socials, dividides entre dominants i dominades, generant una lluita de classes.
La transició cap a la societat socialista
Segons aquesta visió, es produirà una crisi de superproducció que provocarà una lluita de classes definitiva, permetent el pas d'una societat capitalista a una societat socialista.