Capitalisme i Revolució Industrial: societat, classes i moviments

Història6,36 KB

La victòria del capitalisme

3. Explica les característiques del sistema capitalista. Per què s'hi produeixen crisis econòmiques periòdiques? Observa la taula i estableix en què es diferencien les crisis de subsistència típiques de l'Antic Règim i les crisis de sobreproducció capitalista.

Les característiques principals del sistema capitalista són:

  • Propietat privada: els instruments de producció són propietat privada.
  • Iniciativa privada: les activitats econòmiques responen a la lliure iniciativa; la recerca del màxim benefici és un motor de l'economia.
  • No intervenció de l'estat (almenys en la teoria liberal clàssica): l'estat no intervé en l'economia.
  • Origen geogràfic: comença a la Gran Bretanya i s'estén a Europa occidental, EUA i Japó.
  • Llei d'oferta i demanda: regula preus i quantitats.
  • Competència: la llei de la competència impulsa la millora dels productes i la reducció de preus per ser més competitius.

Sistema financer

La banca té diversos rols:

  • Captar estalvis.
  • Actuar d'intermediària entre estalviadors i empresaris (facilitar els pagaments).
  • Subministrar préstecs, facilitar pagaments i finançar inversions.

Les empreses també es transformen: apareixen les Societats Anònimes (S.A.), en què el capital es divideix en participacions (accions) i hi ha compravenda d'accions a la borsa.

La nova societat de classes

1. Quins canvis socials va comportar la industrialització? Quines diferències pots establir entre la nova societat de classes i la vella societat estamental?

La industrialització va transformar la societat: la divisió entre capital i treball va organitzar la societat en dos grans grups socials, en contraste amb la societat estamental, on la posició social depenia del naixement.

Classes socials i característiques

2. Quines dues classes socials es van imposar amb la industrialització? Què caracteritza cadascuna?

  • La burgesia: tenia capital, gestionava els negocis i era propietària de fàbriques, entitats financeres i empreses comercials.
  • El proletariat: vivia de la feina que feia a les fàbriques, a les mines i als mitjans de transport a canvi d'un salari.

Subdivisió de la burgesia:

  • Gran burgesia: propietaris de grans fàbriques o explotacions agrícoles.
  • Mitjana burgesia: professionals liberals, funcionaris, comerciants i propietaris de fàbriques petites i mitjanes.
  • Petita burgesia: petits botiguers, empleats qualificats i funcionaris de rang inferior.

Condicions del proletariat

  • Mà d'obra necessària per fer funcionar les màquines; era el grup social més desafavorit.
  • Condicions laborals generals: absència de legislació laboral al principi, disciplina dura, càstigs, penalitzacions i acomiadaments fàcils.
  • Jornades laborals de 14 a 16 hores; baixada de substàncies salarials; treball infantil; pitjors condicions higièniques i de seguretat.
  • Condicions de vida: menjar menys nutritiu, més malalties, més mortalitat (menor esperança de vida), major percentatge d'analfabetisme i habitatges d'obrers inadequats.

La nova societat industrial

Societat estamental: basada en estaments (noblesa i clergat), on la jerarquia depenia del naixement. La Revolució Industrial va provocar la transició cap a una societat de classes, on la diferència social depèn de la riquesa i de la posició econòmica.

Capitalisme industrial

  • Burgesia: propietària dels mitjans de producció (màquines, edificis, estocs...)
  • Obrers: treballen a canvi d'un sou.

Els nous moviments socials

4. Quines van ser les primeres associacions d'obrers? En què es diferenciaven les unes de les altres?

  • Luddisme: va néixer a Anglaterra i es dedicava a destruir violenta­ment les màquines, que consideraven responsables dels baixos salaris i de l'atur obrer.
  • Societats d'Auxili Mutu: actuaven com a agrupacions de resistència i ajudaven els treballadors en cas de malaltia o atur. Van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes que permetien crear caixes de resistència.
  • Sindicats: reunien obrers d'un mateix ofici o sector, com ara el sindicat de filadors.
  • Great Trade Union: agrupava treballadors de diversos oficis.

Objectius comuns: defensa del dret d'associació, reducció de la jornada laboral, millores salarials i regulació del treball infantil.

L'anarquisme

L'anarquisme es basa en l'exaltació de la llibertat individual i la solidaritat social, la defensa de la propietat col·lectiva i el rebuig de qualsevol autoritat. Defensa que la revolució ha de ser fruit d'una vaga general que destrueixi l'Estat. S'oposa a la participació en la política i a l'organització en partits polítics.

Hi havia dos corrents principals: un sector defensava l'acció violenta contra el capitalisme i un altre apostava per la creació de sindicats revolucionaris.

Revolució social (no planejada):

  1. Destruir l'Estat.
  2. Constituir una societat anarquista.

El marxisme

El marxisme proposava l'assoliment del poder polític per crear un Estat obrer que havia de suprimir la propietat privada i posar-la en mans de l'Estat. La fase següent seria la societat comunista, en la qual les classes socials i l'Estat desapareixerien. Els marxistes denunciaven l'explotació de la classe treballadora i tenien com a objectiu destruir el capitalisme.

Principals etapes i objectius (resum):

  1. Volen destruir el capitalisme.
  2. Dictadura del proletariat: els obrers prenen el poder polític per suprimir la propietat privada i establir la propietat col·lectiva.
  3. Comunisme: extinció de l'Estat i societat sense classes.

Descarregar

PDF Word HTML