Característiques de les Costes Peninsulars i Insulars d'Espanya

COSTES PENINSULARS:

COSTES ATLÀNTIQUES:

Costa Cantàbrica:

Predomini de formes altes rectilínies. Platges i planes litorals escasses a causa de l'enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar. Penya-segats es troben on els pendents de la muntanya arriben a la costa. Onades i marees soscaven el penya-segat; quan la roca és dura, el penya-segat recula i configura parets verticals. Quan la roca és desigual, la força de l'onatge desgasta les parets menys resistents i forma entrants i coves. De vegades es formen rases (superfície plana limitada per penya-segats morins esglaonats) a les costes. Les ries són curtes i estretes, resultat de valls excavades per erosió fluvial en els estrats de roques toves, envaïdes pel mar.

La Costa Gallega:

S'estén des de la punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal, punts més septentrionals, fins a la frontera de Portugal. Les ries arriben a penetrar a 35 km terra endins, i segons les formes i la situació es pot distingir entre ries baixes o altes.

La Costa Atlàntica Andalusa:

Entre la frontera portuguesa i el penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis. Al·luvions de rius construeixen planes costaneres més o menys àmplies que formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes. L'acció dels corrents marins pot acumular sorra a llocs determinats fins a formar fletxes litorals. Si es disposen paral·lels a la costa, es coneixen com a cordó litoral.

COSTES MEDITERRANIES:

Constituïdes per costes baixes i rectilínies. Es distingeixen les cales petites, platges, albuferes (lloc salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte amb el mar) i tómbols (barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral). Distribució:

• El litoral català: relleus diferents com deltes, planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes.
• El golf de València: des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre, plana litoral d'uns 400 km. És una plana costanera.
• La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia: s'estén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. Costa tallada, determinada per relleus muntanyosos de les Serralades Bètiques, camps de dunes, i albuferes.

L'ARXIPÈLAG BALEAR:

Illes Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica, per això domina el rocam calcari:

• Nord: a l'illa Menorca s'eleva la Serra de Tramuntana, amb grans altituds i penya-segats. Les serres de Llevant, amb altituds més modestes, s'enfonsen al mar per emergir de nou a l'illot de Cabrera.
• Entre la Serra de Tramuntana i la Serra de Morell s'estén una extensa depressió central del relleu ondulat.
• Les illes d'Eivissa i Formentera estaven unides fins al període quaternari. Presenten relleu muntanyós i una plana que ocupa el sud d'Eivissa i gran part de Formentera.

L'ARXIPÈLAG CANARI:

Es forma durant el període terciari, quan el moviment alpí trenca primes plaques tectòniques situades al fons de l'oceà Atlàntic. Al llarg d'importants fractures que es formaren, van pujar grans masses de materials volcànics, que es van anar acumulant al fons de l'oceà i van donar lloc a la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergirien una sèrie d'illes volcàniques, com Islàndia, les Açores o les illes Canàries. Relleu volcànic complex amb diversitat de formes i disposicions. Els relleus volcànics canaris ofereixen gran diversitat de formes com: cons volcànics, calderes, banyons volcànics, barrancs, colades, penya-segats i platges.