Característiques del Nou Estat Franquista: Reforma Religiosa i Legislació
Característiques del nou Estat
- Inspiració en el feixisme internacional.
- Defensa d'un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme.
- Abolició de tota la legislació republicana en matèria econòmica, social i laboral.
- Restabliment de la pena de mort.
- Supressió de totes les llibertats individuals i col·lectives.
- Supressió dels estatuts d'autonomia basc i català.
- Catolicisme com a religió oficial: Estat confessional, derogació de les lleis de matrimoni civil i divorci, establiment del culte religiós en l'ensenyament i en l'exèrcit, i la institució d'una retribució estatal a l'Església.
- En l'àmbit laboral es va aprovar al març de 1938 el Fuero del Trabajo, primera de les lleis fonamentals del nou Estat totalitari i inspirada en el feixisme italià (establia la creació d'un sindicat únic i vertical que agruparia empresaris i treballadors, es prohibia la vaga, etc.).
Evolució del Govern Republicà
- Caballero: setembre 1936 - maig 1937
- Negrín: maig 1937 - març 1939
2.1. La reforma religiosa
Objectiu: Limitar i reduir la influència de l'Església catòlica en la societat espanyola.
La Constitució de 1931 (de la República) va establir:
- La no confessionalitat de l'Estat.
- La llibertat de cultes.
- La supressió del pressupost de culte i clero.
- L'aprovació del matrimoni civil i del divorci.
- La secularització dels cementiris.
Una altra mesura del govern republicà d'esquerres fou la prohibició als ordes religiosos de dedicar-se a l'ensenyament. El procés es va completar amb l'aprovació de la Llei de congregacions (maig de 1933), que va posar límits a la possessió de béns per les comunitats religioses i va preveure la possibilitat que els ordes religiosos fossin dissolts en cas que comportessin algun perill per a l'Estat.
L'enfrontament més greu fou amb la Companyia de Jesús, en què aquesta fou acusada de dependre d'un poder estranger (l'Estat del Vaticà). Va ser dissolta i els seus béns i propietats foren expropiats i nacionalitzats.
Aquests fets van ser considerats pels sectors catòlics com una agressió. L'Església va protestar enèrgicament i es va posicionar en contra de la República.