Característiques del llenguatge i el signe lingüístic

Característiques del llenguatge

L’ésser humà posseeix un llenguatge que li permet transmetre fets, no tan sols presents, sinó també passats o futurs, reals o imaginaris. Des de la lingüística es considera que el llenguatge és la facultat humana de comunicar-se mitjançant un sistema de signes. Es manifesta en la llengua concreta que fa servir cada parlant i tindria les característiques següents:

• 1. És arbitrari o convencional: el dibuix d'una porta oberta és un significat que indica on és la sortida. La paraula sortida és un signe que ens proporciona la mateixa informació. Però hi ha una diferència, perquè en el primer cas es produeix una relació de semblança entre el signe i el que representa, però en el segon no hi ha relació lògica de semblança; és a dir, no hi ha res en el mot sortida que ens doni pistes de quin en pot ser el significat.
• 2. És articulat i creatiu: una llengua és un sistema complex, qualsevol que aprengui una llengua estrangera ho pot saber. En realitat es compon d'un reduït nombre d'elements. Formen tots els missatges a partir de la combinació o l’articulació d'aquests pocs fonemes en estructures més complexes com paraules o oracions.

Llenguatge, pensament i realitat

Per a construir un concepte com el d’arbre, hem d’abstreure de la realitat el que tenen en comú tots els arbres que hem vist, i prescindir de les diferències superficials. Mitjançant aquest procés, reduïm, ordenem i classifiquem la multiplicitat de percepcions del voltant en conceptes universals, que contribueixen a la nostra comprensió de la realitat. Els conceptes o les imatges mentals ens permeten reflexionar, anticipar... en definitiva, pensar. La relació entre llenguatge, pensament i realitat és indiscutible.

El signe lingüístic i les paraules es descomponen en tres plans que es poden associar a cadascun d'aquests àmbits:

1. Significant: successió de fonemes, pertanyent a l’àmbit lingüístic (la forma del signe lingüístic, oral i escrit).
2. Significat: idea o concepte associat a un significant i, en conseqüència, propi de l’àmbit del pensament.
3. Referent: objecte, qualitat, procés... al qual ens referim i que pertany a l’àmbit de la realitat.