Característiques dels Moviments Artístics del Neoclassicisme fins a l'Expressionisme

Art i humanitats4,84 KB

Neoclassicisme

Arquitectura

  • Adopta les formes arquitectòniques típiques del món grec i romà: escalinata frontal, pòrtic frontal, planta basilical.
  • Tipus i sistema constructiu: basat en línies rectes (columnes), edificacions arquitravades, columnes corínties, tot a l'estil de l'antiguitat romana.
  • Tipus d'edificis: predomini de les construccions de caràcter públic sobre les religioses. Destaquen: biblioteques, museus, pòrtics, places.
  • Destaca l'arquitectura commemorativa com ara: arcs de triomf, columnes.

Escultura

  • Equilibri, proporció, harmonia.
  • Temes: mitològics, al·legòrics, funeraris, religiosos.
  • Materials: marbre blanc, bronze, pedra.
  • Tipus escultòric: grup escultòric, el retrat: bust, dempeus, monument públic, monument funerari.
  • Tècnica escultòrica: extractiva (consisteix a extreure material de la peça de marbre), cera perduda (consisteix a fondre bronze dins de la cera i així es queda petrificat).
  • La burgesia es converteix en la consumidora de l'art, al costat de l'església i la noblesa.

Pintura

  • La pintura s'inspira en l'antiguitat clàssica, principalment en Roma.
  • Aplicació de la perspectiva lineal, personatges situats en un pla, té una influència de la pintura japonesa.
  • Predomini del dibuix (línia) sobre la taca/color, per tant, la pintura és de forma tancada.
  • Temàtica: el nu, pintura de contingut heroic, mitològica, històrica.

Romanticisme

  • Moviment eminentment pictòric.
  • Exaltació de l'individu i de les tradicions nacionals.
  • Aparició de la llibertat individual i nacional mitjançant la Revolució de 1830.
  • Historicisme com a recerca de les arrels del passat.
  • Predomini del color/taca sobre la línia/dibuix. Utilitza la llum per difuminar les figures.
  • Pel que fa a la temàtica: conflictes bèl·lics, costums populars, exaltacions nacionalistes, religioses, viatges i aventures, el suïcidi, la bogeria, tempestes.
  • Pintors francesos romàntics: Géricault, Delacroix.

Realisme

  • Moviment que es desenvolupa a França a la segona meitat del segle XIX, busca la recerca de la realitat propera i quotidiana.
  • Preciosisme i detallisme acurat.
  • Gamma rica de colors.
  • Abandonament dels temes clàssics, la mitologia, la història o la religió, per afavorir la plasmació d'escenes reals de la vida moderna.
  • El realisme consisteix a veure la realitat tal com és i per a assolir-ho rebutja tots els esquemes, prejudicis, convencionalismes i tendències del gust. Elimina l'engany, la il·lusió i la fantasia. No desitjava la bellesa sinó la veritat.

Impressionisme

  • Pintura "a plein air" o a l'aire lliure.
  • Pinzellades a base de colors purs (es desenvolupa la teoria dels colors de Chevreul). L'ull ja barrejarà els colors, no el pintor a la paleta.
  • Descobriment de la fotografia (serà una eina bàsica per poder captar el moviment, per exemple, Degas).
  • No formen un grup homogeni. Tenen moltes diferències.
  • Estan fascinats per la llum i com aquesta canvia al llarg del dia, de les estacions o dies més assolellats o quan plou. Per això Monet pintava La catedral de Rouen en hores diferents.
  • El nom del moviment apareix a partir d'una burla d'una obra de Monet: "Impressió, sol ixent". Un crític va dir: "impressió, impressió" i d'aquí apareix el nom d'un nou moviment.
  • Moviment nascut a França a partir de 1860. Dura poc i després apareix el postimpressionisme.
  • També s'utilitzen les ombres de colors, trencant amb el clarobscur.

Postimpressionisme

  • Es preocupa per captar, no només la llum, sinó també l'expressivitat de les coses.
  • Interès pel dibuix i l'expressivitat dels objectes, figures humanes.
  • Els postimpressionistes van continuar utilitzant colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles, temes de la vida real, però van intentar portar més emoció i expressió a la seva pintura.
  • Ocupació de colors contrastants.
  • Colors purs amb gran càrrega emotiva.

Expressionisme

  • Va retornar la importància al rostre humà.
  • La transmissió del sentiment és el propòsit essencial de tots els artistes d'aquesta tendència, per això potenciaven l'impacte emocional de l'espectador a través del color, formes retorçades, composició agressiva.
  • Per donar intenció, força a la seva pintura, recorren generalment a les manifestacions més dramàtiques de la realitat: tipus humans de traços inquietants, rostres caricaturescs, personatges ferits per la tragèdia, marginació social.
  • Freqüentment l'anatomia es deforma en benefici de l'efecte psíquic del retrat.

Descarregar

PDF Word HTML