Característiques i Escoles de la Pintura del Quattrocento
Característiques de la Pintura Renaixentista (General)
La pintura renaixentista presenta una sèrie de trets distintius:
- S’aparta totalment de l’estil gòtic.
- Temàtica principalment religiosa.
- Gran interès per l'art clàssic, especialment en la representació d'arquitectures clàssiques (capitells, etc.). Les composicions són harmòniques i solen estar organitzades de manera geomètrica, sovint en forma triangular.
- Cerca del realisme: gran interès per la figura humana, que es vol representar fidelment.
- Les robes estan representades amb molta elegància.
- Interès per la perspectiva (creació de diversos plans), que aporta una profunditat que fa sentir l'espectador interioritzat dins l’obra.
- Interès per la proporcionalitat (es veu sobretot en els personatges propers a edificis).
- Es fixen molt en representar les ombres, utilitzant la tècnica del *clarobscur*.
- El fons està molt treballat: paisatges, naturalesa i edificis. Hi ha un gran interès per la naturalesa.
- Predomini del dibuix sobre el color: el contorn sempre es delimita amb una línia.
- Tècniques utilitzades: *fresc*, *tremp*, i més endavant s’hi afegeix l’*oli*.
El Quattrocento (Segle XV)
Les arrels de l’art pictòric renaixentista del Quattrocento cal buscar-les en Giotto, encara que el veritable renovador i introductor de la pintura renaixentista és el florentí Masaccio, qui trenca radicalment amb la tradició gòtica (coincidint amb les investigacions espacials de Brunelleschi i Alberti). Masaccio resumeix el nou esperit pictòric del Quattrocento als *frescos* de la *capella Brancacci*, a l’església del Carmine de Florència.
Estils i Escoles Pictòriques del Quattrocento
Al llarg del període del Quattrocento es poden diferenciar dos estils o escoles segons la situació geogràfica:
1. Escola Florentina: Bressol del Renaixement
Aquesta escola, situada a Florència, es va convertir en la iniciadora i la més important del nou estil, amb artistes clau com Masaccio, Fra Angelico i Botticelli. Aviat van aparèixer altres escoles centrades en les diferents repúbliques de la península Italiana.
Per exemple, Piero della Francesca (que destaca per l’ús de formes geomètriques com a base), un altre artista d’aquesta escola format a Florència, va treballar a la cort d’Urbino per a la família Montefeltro i realitzà a Arezzo un dels conjunts més revolucionaris del Renaixement: *La llegenda de la Creu*.
2. Escoles del Nord (Venècia, Pàdua, Màntua)
Com a altres escoles integrades dins el marge del Quattrocento, tenim les anomenades escoles del Nord, ubicades a Venècia (Pàdua, Màntua i Ferrara). Totes elles van estar influïdes pels corrents nòrdics de Rogier Van der Weyden i per la recuperació del llenguatge de les ruïnes del món romà.
A la darreria de segle, la Roma papal es va convertir en centre d’art en el qual van treballar il Perugino i il Pinturicchio, antecedents de les formes pictòriques cinquecentistes de Rafael i Miquel Àngel.