Característiques Humanes, Socialització i Filosofia Política

Filosofia i ètica4,02 KB

Característiques dels éssers humans:

  • Consciència de la pròpia mort

  • Som els únics éssers capaços de tenir consciència del nostre jo

  • L’obertura al món, podem anar més enllà de l’espai i del temps que ens toca viure

  • Els éssers humans som lliures

  • L'ésser humà és l'únic ésser inacabat

  • És l'únic ésser amb capacitat de referir-se a la realitat sense tenir-la present.

Dues etapes de socialització:

  • La Socialització Primària (SP): aquella socialització que es dona en la família. Aprenem els valors i les normes que són més importants per a ells. Aprenem a través d’un procés de generalització progressiva, és a dir, el nen/a aprenen.

  • La Socialització Secundària (SS): en aquesta socialització l’individu entra en contacte amb altres submons institucionals que consten amb el món base que ha adquirit durant la socialització primària. La persona ja pot escollir els agents de socialització i, a més, en la SS l’aprenentatge és més intel·lectual que emotiu.

Filòsofs:

Hobbes:

Considera que a l'origen els individus gaudeixen de drets i de llibertats, aquest és l'estat natural. Ara bé, hi ha un problema: l'egoisme. L'ésser és dolent per naturalesa i estaríem disposats a matar a l'altre pel que té. Solució: en aquest pacte els individus es despullen metafòricament de tots els seus drets i els cedeixen a una instància que s'encarrega de dictar les lleis i a la que tothom haurà d'obeir. Aquesta instància l'anomena metafòricament Leviatan.

Rousseau:

Els individus en aquest estat gaudeixen de llibertats i de drets, però hi ha un problema que és la desigualtat: hi ha qui tenen molt i altres que no tenen res. Solució: els ciutadans escullen democràticament el seu representant i el poble continua tenint poder. Societat resultant: una societat on queda garantida la igualtat.

Locke:

Els individus tenen drets, però hi ha un problema: la llibertat. Hi ha individus que amb la seva llibertat perjudiquen a l'altre. Solució: doble pacte; 1) entre els ciutadans per escollir els representants, 2) entre els ciutadans i els representants escollits. Societat resultant: una societat que garanteix la llibertat total dels individus.

Caràcter i moral:

Caràcter: és la manera de ser. Ara bé, no ens quedem amb el mateix caràcter tota la vida.

La consciència moral: és la que ens permet diferenciar el que està bé del que està malament. Aquesta és la primera funció de la consciència moral. Ara bé, la consciència moral té una segona funció que és aplicar aquests principis en la vida quotidiana.

Les accions:

Accions Involuntàries:

  • Forçoses: són les que un subjecte realitza a la força i, per tant, l’origen de l’acció es troba fora de l’individu.
  • Ignorància de les circumstàncies de l’acció

Accions Voluntàries:

Són aquelles que tenen l’origen en la persona que les realitza i, per tant, l’individu és responsable.

Accions Mixtes:

Són aquelles que es realitzen per un mal superior. El subjecte les pot fer o no, però no li agrada gens fer-les.

Accions Voluntàries en sentit fort:

Són aquelles accions que el subjecte realitza amb la intenció d’assolir un objectiu.

Caràcter de les accions:

Les intencions: són les indicacions conscientment acceptades que ens porten a fer alguna cosa.

Els fins: són les idees que un subjecte desitja realitzar d’una manera conscient i explícita.

Conseqüències: són el resultat de l’acció. És evident que n'hi ha de previsibles i d'inesperades.

El sentit: el significat d’allò que es fa.

Descarregar

PDF Word HTML