Característiques Lingüístiques del Valencià i el Rossellonès
El Valencià: Denominació i Abast Territorial
El valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l'idioma.
Aspectes Fonètics i Fonològics del Valencià
Vocalisme
- El diftong ui és generalment creixent: cuina [ˈkwina], hui [ˈwi] ('avui').
- Tanmateix, en valencià alacantí, a la Marina Baixa, al Comtat, a l'Alcoià i al Maestrat, el diftong ui és decreixent: cuina [ˈkujna], buit [ˈbujt], a excepció de hui [wi], que és creixent.
Consonantisme
- La g davant ‹e› i ‹i› i la j prenen la pronunciació africada [dʒ], excepte les paraules jo i ja que es pronuncien amb el fonema "iod" [jo]/[jɔ] i [ja].
- La x pren la pronunciació africada [tʃ] darrere de consonant i al començament de paraula, com a tot el català oriental: xiquet [tʃiˈket], marxar [maɾˈtʃaɾ]. Malgrat això, hi ha molts casos en què no és així.
- En general, la r final no és mai muda.
- El grup -tll- del català del nord és -tl- en algunes paraules.
- El dígraf -tz- /dz/ es redueix a [z] (essa sonora) en les paraules acabades en el sufix -itzar i derivats.
Morfosintaxi del Valencià
- El pronom feble li (que substitueix el complement indirecte) sempre precedeix el pronom feble que substitueix el complement directe (quan aquest existeix), cosa que origina les combinacions:
- li'l (li'l done, equivalent a l'estàndard l'hi dono)
- li la (li la done, equivalent a l'estàndard la hi dono)
- li'ls (li'ls done, equivalent a l'estàndard els hi dono)
- li les
- La primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació pren el morfema -e: jo cante.
- Conservació dels tres graus en els demostratius i adverbis locatius (com en castellà i portuguès, tot i que no és un castellanisme) i ús de les formes no reforçades dels demostratius de 1r i 2n grau: este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí/ahí, allí o allà.
El Rossellonès: Característiques Dialectals
Vocalisme del Rossellonès
- Només hi ha cinc vocals tòniques: [a], [e], [i], [o], [u].
- Les paraules esdrúixoles no existeixen en rossellonès.
Consonantisme del Rossellonès
- Normalment desapareix la d dels grups –ndr- i -ldr-.
- El so [S] en posició final també sol caure.
Morfosintaxi i Lèxic del Rossellonès
- Alguns plurals en –ns perden la n.
- El gènere d’alguns mots no coincideix amb el de la varietat estàndard.
- La primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en –i.
- En les oracions negatives desapareix l’adverbi ni i deixa lloc a pas.
- Lèxic: arcaismes, occitanismes i gal·licismes.