Característiques i corrents de la literatura modernista
Característiques de la literatura modernista
La literatura modernista es defineix per la recerca de l'art total, amb la incorporació de diverses manifestacions artístiques a les tècniques literàries. Altres trets fonamentals inclouen:
- La reproducció de les tensions: El conflicte entre l'artista incomprès i la societat burgesa és central.
- Influència del vitalisme: El pensament de Nietzsche i d'Ibsen es reflecteix en personatges dotats d'una força espiritual que els condueix a la marginació, al lideratge, a la soledat i a la incomprensió, situant-se per damunt del sistema de valors burgès.
- Sinceritat i verisme: L'autor intenta reproduir els seus estats d'ànim a través del comportament dels seus personatges i dels objectes descrits de manera subjectiva.
- Defensa de la llengua moderna: Una llengua encara sense normativitzar, però depurada de barbarismes i vulgarismes. Els modernistes van cercar els models lingüístics en el món rural, on la parla presentava una castellanització menor.
La poesia modernista
Els poetes modernistes van reaccionar contra la tradició jocfloralesca, la qual consideraven mancada de sinceritat a causa del seu llenguatge arcaïtzant i artificiós, així com pels seus temes repetitius. Com a alternativa, van proposar una poètica de la sinceritat, amb un llenguatge real i actual, però alhora depurat i culte.
Corrents estètics del Modernisme
El Parnassianisme
Aquest moviment literari francès va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus "excessos": l'excés de subjectivisme, la hipertròfia del "jo" i l'excés de sentiment. Els parnassians defensaven una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes vinculats directament amb l'art. El seu lema era “l'art per l'art”: l'art vist com a forma i no com a contingut.
El Simbolisme
Moviment artístic i pictòric que presenta imatges oposades a la realitat visible per demostrar l'existència d'una realitat amagada que, si bé no es pot conèixer totalment, es pot intuir. Un tema constant fou el de la dona i el de la mort, que sovint apareixen units.
El Prerafaelisme
Aquest corrent poètic cerca la bellesa prenent com a models els poetes i cavallers medievals. En aquest context, la figura femenina es presenta com una dona pura, virginal i innocent, o bé com una dona sense pietat.