Característiques i suports del règim franquista
L'establiment de la dictadura franquista
La victòria de Franco en la Guerra Civil va donar pas a la creació d’un règim dictatorial liderat per ell fins a la seva mort. El franquisme va ser sempre un règim antidemocràtic. La dictadura es va poder allargar tant de temps gràcies a la repressió constant dels opositors al règim, als suports de les classes dirigents espanyoles i a la complicitat de les potències del món occidental.
Característiques del nou Estat franquista
El nou Estat franquista presentava aquestes característiques principals:
- La concentració de poders en la persona de Franco.
- Un totalitarisme inspirat en el règim feixista italià i en el règim nacionalsocialista alemany.
- El caràcter unitari i centralista de l’Estat.
- La repressió constant dels vençuts i de l’oposició.
- El control dels mitjans de comunicació.
Els pilars del règim: l'Exèrcit i el Partit Únic
L’exèrcit va ser el suport més destacat del règim. Es va configurar com a instrument de la repressió política i va participar activament en el poder. La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET y de las JONS) va esdevenir el partit únic i va integrar els membres més actius del franquisme.
Organitzacions de masses
Per aconseguir suports socials, el partit va crear quatre organitzacions de masses:
- El Frente de Juventudes.
- La Sección Femenina.
- El Sindicato Español Universitario.
- La Central Nacional Sindicalista.
El paper de l'Església i els suports socials
L’Església va tenir un paper destacat en la justificació i la defensa del règim franquista, que es definia com a Estat confessional catòlic. La dictadura va tenir el suport de les classes altes, que van recuperar la influència econòmica, social i política perduda durant la Segona República, i de bona part dels petits i mitjans propietaris agrícoles.
La situació de les classes mitjanes i populars
Les classes mitjanes constituïen un sector políticament desconcertat. La majoria dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil, de manera que van ser sotmesos a una vigilància i una repressió extremes. Durant els primers anys hi van predominar els grups que havien participat durant la guerra en el bàndol franquista. També hi van tenir un cert reconeixement membres de la CEDA, catalanistes de la Lliga Catalana i republicans conservadors. Aviat va sorgir una rivalitat evident entre falangistes i catòlics.