Carles I: Reforma, França i l'Imperi Otomà

La Lluita contra els Protestants

El principal problema de Carles I a l'imperi alemany va ser la ruptura de la unitat cristiana com a conseqüència de la reforma protestant. El frare agustí alemany Martí Luter va demanar la reforma de l'Església en les 95 tesis, on criticava algunes pràctiques catòliques. Per intentar resoldre el conflicte, Carles I va convocar la Dieta de Worms (1521), que va presidir personalment i on va demanar a Luter que es retractés de les seves tesis. Ell s'hi va negar i es va posar sota la protecció de Frederic de Saxònia, un dels prínceps alemanys.

En poc temps, altres prínceps alemanys van adoptar el protestantisme. Això representava un doble problema: els prínceps alemanys contestaven l'autoritat de l'emperador i Luter amenaçava la unitat de l'Església. Carles I, com a defensor d'aquesta unitat, va combatre el protestantisme en dos àmbits:

• Àmbit Religiós

  Paral·lelament, el papa Pau III va convocar el Concili de Trento (1545), on es va proposar una contrareforma catòlica per fer front a l'expansió del protestantisme. La reconciliació entre l'Església i els protestants es va fer impossible, de manera que es va confirmar la separació de l'Església. Per una banda hi havia els catòlics, seguidors de la doctrina marcada per Roma. Per una altra banda, hi havia un grup de cristians que es negava a seguir l'obediència a Roma: els protestants (seguidors de M. Luter), els calvinistes (seguidors de Joan Calví) i els anglicans.

• Àmbit Politicomilitar

  Els prínceps protestants es van unir en la Lliga Smalkalda per enfrontar-se a l'emperador. Aquest els va derrotar a la batalla de Mühlberg (1547), però no va aconseguir posar fi al conflicte amb els protestants. Finalment, abans d'abdicar, Carles I va signar la Pau d'Augsburg amb els prínceps alemanys. Amb aquesta pau es va aplicar el principi de cuius regio, eius religio, pel qual cada príncep va poder escollir la religió que es practicaria als seus estats.

L'Enfrontament amb França

Carles I es va enfrontar a Francesc I de França pel domini d'Itàlia, Flandes i Borgonya. La rivalitat venia d'enfora, i Ferran II va idear una política matrimonial dels seus fills amb l'objectiu d'aïllar França. L'enfrontament tenia diverses motivacions:

• La rivalitat personal dels dos monarques.
• La lluita per l'hegemonia europea, que passava per controlar el regne de Navarra i Itàlia.
• Les disputes per Flandes i Borgonya.
• El control dels territoris de Cerdanya i Rosselló.

L'exèrcit de Carles I va guanyar la batalla de Pavia (1525) i va ocupar Milà. Però l'aliança del Papa amb França va conduir al saqueig de Roma (1527) per part de les tropes de l'emperador. Finalment, es va signar la Pau de Cambrai (1529), en la qual França va renunciar als seus drets sobre Milà.

L'Enfrontament amb els Turcs

L'Imperi otomà s'havia convertit en una gran potència a la Mediterrània oriental des de l'ocupació de Constantinoble (1453). La seguretat de la navegació a la Mediterrània era amenaçada per la pirateria turca, que atacava les poblacions costaneres amb la intenció d'obtenir esclaus i botins. Per aturar aquests atacs, Carles I va ordenar l'ocupació de Tunis, una de les bases de la pirateria a la Mediterrània, ciutat que es va conquerir el 1535, però va fracassar en l'intent de conquerir Alger (1541). Els turcs també amenaçaven les possessions austríaques de Carles I, que els va derrotar a les portes de Viena (Mohacs, 1526).