El carlisme i els nacionalismes perifèrics a Espanya (segles XIX-XX)
El carlisme
Van ser derrotats novament el 1876, finalitzant així la Tercera Guerra Carlina. Només va tenir certa importància a les províncies forals (Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra). La seva base social es va reduir després de l'aparició dels nacionalismes basc i català. A més, l'aliança entre l'Església i el règim de la Restauració li va deixar sense alguns dels seus arguments polítics i sense el suport de la major part del clergat. El 1886, Vázquez de Mella, tal com es reflecteix en l'Acta de Loredan, va arribar a acceptar el nou ordre liberal-capitalista. Així, el sector integrista, representat per Ramón Nocedal, es va escindir.
El catalanisme
Enfront de la tendència unificadora de la Restauració, a finals del segle XIX van aparèixer organitzacions que propugnaven un model d'Estat més descentralitzat, sobretot a Catalunya i el País Basc, regions en les quals perduraven trets culturals propis i que gaudien d'un major desenvolupament econòmic. A Catalunya existia una important burgesia industrial i, a partir de 1830, va néixer un moviment literari conegut com la Renaixença, l'objectiu del qual era recuperar la llengua i els senyals d'identitat catalans. Cap al 1880, el catalanisme cultural va generar un nacionalisme polític que reivindicava un major autogovern per a Catalunya. La burgesia va donar suport a aquest moviment, que demanava polítiques econòmiques proteccionistes davant del lliurecanvisme aplicat pel govern central. Inicialment hi va haver dos corrents catalanistes: un basat en el tradicionalisme catòlic i un altre més popular, basat en el republicanisme popular. El 1891 es va crear la Unió Catalanista, la primera assemblea de la qual, celebrada a Manresa el 1892, va aprovar les Bases de Manresa, en què es reclamava la restauració de les institucions històriques i amplies competències polítiques i econòmiques.
El galleguisme
A mitjan segle XIX, intel·lectuals i escriptors com Rosalía de Castro van tractar de convertir el gallec, que s'utilitzava sobretot en el medi rural, en una llengua literària. Amb el temps, alguns gallecs cultes van començar a culpar el centralisme de l'endarreriment econòmic de Galícia.
L'andalusisme
A Andalusia la influència del republicanisme federal es va mantenir vigent després de 1874. Durant l'Assemblea del Partit Republicà Federal, celebrada a Antequera el 1883, es va aprovar la Constitució Federal Regional per a Andalusia. A principis del segle XX, l'andalusisme estarà dirigit per Blas Infante.